J.S. BACH
Weihnachts-Oratorium

A finals de maig de l’any 1723, Johann Sebastian Bach ocupava finalment el càrrec de kantor de les 4 esglésies del casc antic de Leipzig. En aquell mateix moment començava la darrera etapa de la seva vida, sens dubte una de les més intenses des de la perspectiva creativa. En els següents sis anys, Bach afrontaria la feina ingent de completar almenys quatre cicles complets de cantates per a tot l’any litúrgic. A efectes pràctics, això volia dir, la composició d’unes 60 cantates anuals, corresponents a tots els diumenges i festes de precepte. Una tasca imponent que, a més, va haver de fer compatible amb la seva responsabilitat com a director dels serveis litúrgics al capdavant del cor de la Thomaskirche.

ALIA VOX AVSA9940
CD1 : 75’44
CD2 : 68’07
J.S. BACH
Weihnachts-Oratorium
Oratorio de Noël – Christmas Oratorio
(BWV 248)

CD1

1-9. I. TEIL – Jauchzet, frohlocket, auf, preiset die Tage 25’52
Am ersten Weihnachtsfeiertag

10-23. II. TEIL – Und es waren Hirten in derselben Gegend 27’03
Am zweiten Weihnachtsfeiertag

24-36. III. TEIL – Herrscher des Himmels, erhöre das Lallen 22’45
Am dritten Weihnachtsfeiertag

CD2

1-7. IV. TEIL – Fallt mit Danken, fallt mit Loben 21’42
Am Feste der Beschneidung Christi

8-18. V. TEIL – Ehre sei dir, Gott, gesungen 23’08
Am Sonntag nach Neujahr

19-29. VI. TEIL – Herr, wenn die stolzen Feinde schnauben 23’14
Am Feste der Erscheinung Christi

Katja Stuber soprano · Raffaele Pe contre-ténor
Martin Platz ténor · Thomas Stimmel basse

LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYA
Lluís Vilamajó préparation de l’ensemble vocal

LE CONCERT DES NATIONS
Manfredo Kraemer concertino

Direction : JORDI SAVALL

Enregistré les 17 et 18 de décembre 2019 au Palau de la Música Catalana, Barcelone
Enregistrement, Montage et Mastering SACD : Manuel Mohino (Ars Altis)

UN ORATORI MOLT PERSONAL

A finals de maig de l’any 1723, Johann Sebastian Bach ocupava finalment el càrrec de kantor de les 4 esglésies del casc antic de Leipzig. Malgrat que no havia estat el guanyador inicial d’aquelles oposicions, finalment els primers classificats, Georg Philipp Telemann i Christoph Graupner, havien renunciat per motius diversos a ocupar aquell càrrec, deixant així via lliure a Bach, que era el següent classificat. En aquell mateix moment començava la darrera etapa de la seva vida, sens dubte una de les més intenses des de la perspectiva creativa. En els següents sis anys, Bach afrontaria la feina ingent de completar almenys quatre cicles complets de cantates per a tot l’any litúrgic. A efectes pràctics, això volia dir, la composició d’unes 60 cantates anuals, corresponents a tots els diumenges i festes de precepte. Una tasca imponent que, a més, va haver de fer compatible amb la seva responsabilitat com a director dels serveis litúrgics al capdavant del cor de la Thomaskirche.

Superats aquells sis primers anys, Bach sembla entrar en un segon període creatiu. Per una banda ha aconseguit enllestir una quantitat suficient de cantates que garantien folgadament les necessitats musicals litúrgiques dels anys següents, en que només escriuria un cinquè cicle complet. Així va completar un total de tres centenars de cantates, de les que hem conservat poc més d’un 60%. Per altra banda les relacions, no gens fàcils, del compositor amb les autoritats eclesiàstiques d’aquella comunitat luterana, probablement també l’havien induït a un cert desànim. Tots aquests elements van tenir el seu pes l’any 1729, a l’hora d’acceptar el nou càrrec de director del Collegium Musicum, fundat el 1704 per Georg Philipp Telemann. Era una orquestra amateur formada principalment per estudiants de la Universitat de Leipzig, que assajava en una de les sales del cèntric i concorregut Cafè Zimmermann. Una gran part de l’energia creativa que Bach havia abocat fins aleshores en la composició del material litúrgic, ara l’adreça cap a la preparació del nou repertori del Collegium Musicum, format sobretot d’obres orquestrals. Sovint eren adaptacions de composicions prèvies, escrites als anys en què va treballar de Kapellmeister al servei del príncep Leopold de Köthen. Majoritàriament eren concerts per a violí o oboè solistes, molts avui perduts, que a Leipzig es varen convertir en concerts per a clavecí i orquestra. Clar que, per a les ocasions especials, Bach va compondre una part molt important de les Cantates que avui coneixem com a profanes, moltes d’elles destinades a celebrar esdeveniments significatius de la ciutat de Leipzig, com ara festes o visites d’alguns membres de la família d’August el Fort de Saxònia.

+ Informació al llibret del CD

JOAN VIVES
Músic i divulgador musical