J.S. BACH – Weihnachts-Oratorium

A finals de maig de l’any 1723, Johann Sebastian Bach ocupava finalment el càrrec de kantor de les 4 esglésies del casc antic de Leipzig. En aquell mateix moment començava la darrera etapa de la seva vida, sens dubte una de les més intenses des de la perspectiva creativa. En els següents sis anys, Bach afrontaria la feina ingent de completar almenys quatre cicles complets de cantates per a tot l’any litúrgic. A efectes pràctics, això volia dir, la composició d’unes 60 cantates anuals, corresponents a tots els diumenges i festes de precepte. Una tasca imponent que, a més, va haver de fer compatible amb la seva responsabilitat com a director dels serveis litúrgics al capdavant del cor de la Thomaskirche.

ALIA VOX AVSA9940
CD1 : 75’44
CD2 : 68’07
J.S. BACH
Weihnachts-Oratorium
Oratorio de Noël – Christmas Oratorio
(BWV 248)

CD1

1-9. I. TEIL – Jauchzet, frohlocket, auf, preiset die Tage 25’52
Am ersten Weihnachtsfeiertag

10-23. II. TEIL – Und es waren Hirten in derselben Gegend 27’03
Am zweiten Weihnachtsfeiertag

24-36. III. TEIL – Herrscher des Himmels, erhöre das Lallen 22’45
Am dritten Weihnachtsfeiertag

CD2

1-7. IV. TEIL – Fallt mit Danken, fallt mit Loben 21’42
Am Feste der Beschneidung Christi

8-18. V. TEIL – Ehre sei dir, Gott, gesungen 23’08
Am Sonntag nach Neujahr

19-29. VI. TEIL – Herr, wenn die stolzen Feinde schnauben 23’14
Am Feste der Erscheinung Christi

Katja Stuber soprano · Raffaele Pe contre-ténor
Martin Platz ténor · Thomas Stimmel basse

LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYA
Lluís Vilamajó préparation de l’ensemble vocal

LE CONCERT DES NATIONS
Manfredo Kraemer concertino

Direction : JORDI SAVALL

Enregistré les 17 et 18 de décembre 2019 au Palau de la Música Catalana, Barcelone
Enregistrement, Montage et Mastering SACD : Manuel Mohino (Ars Altis)

UN ORATORI MOLT PERSONAL

A finals de maig de l’any 1723, Johann Sebastian Bach ocupava finalment el càrrec de kantor de les 4 esglésies del casc antic de Leipzig. Malgrat que no havia estat el guanyador inicial d’aquelles oposicions, finalment els primers classificats, Georg Philipp Telemann i Christoph Graupner, havien renunciat per motius diversos a ocupar aquell càrrec, deixant així via lliure a Bach, que era el següent classificat. En aquell mateix moment començava la darrera etapa de la seva vida, sens dubte una de les més intenses des de la perspectiva creativa. En els següents sis anys, Bach afrontaria la feina ingent de completar almenys quatre cicles complets de cantates per a tot l’any litúrgic. A efectes pràctics, això volia dir, la composició d’unes 60 cantates anuals, corresponents a tots els diumenges i festes de precepte. Una tasca imponent que, a més, va haver de fer compatible amb la seva responsabilitat com a director dels serveis litúrgics al capdavant del cor de la Thomaskirche.

Superats aquells sis primers anys, Bach sembla entrar en un segon període creatiu. Per una banda ha aconseguit enllestir una quantitat suficient de cantates que garantien folgadament les necessitats musicals litúrgiques dels anys següents, en que només escriuria un cinquè cicle complet. Així va completar un total de tres centenars de cantates, de les que hem conservat poc més d’un 60%. Per altra banda les relacions, no gens fàcils, del compositor amb les autoritats eclesiàstiques d’aquella comunitat luterana, probablement també l’havien induït a un cert desànim. Tots aquests elements van tenir el seu pes l’any 1729, a l’hora d’acceptar el nou càrrec de director del Collegium Musicum, fundat el 1704 per Georg Philipp Telemann. Era una orquestra amateur formada principalment per estudiants de la Universitat de Leipzig, que assajava en una de les sales del cèntric i concorregut Cafè Zimmermann. Una gran part de l’energia creativa que Bach havia abocat fins aleshores en la composició del material litúrgic, ara l’adreça cap a la preparació del nou repertori del Collegium Musicum, format sobretot d’obres orquestrals. Sovint eren adaptacions de composicions prèvies, escrites als anys en què va treballar de Kapellmeister al servei del príncep Leopold de Köthen. Majoritàriament eren concerts per a violí o oboè solistes, molts avui perduts, que a Leipzig es varen convertir en concerts per a clavecí i orquestra. Clar que, per a les ocasions especials, Bach va compondre una part molt important de les Cantates que avui coneixem com a profanes, moltes d’elles destinades a celebrar esdeveniments significatius de la ciutat de Leipzig, com ara festes o visites d’alguns membres de la família d’August el Fort de Saxònia.

L’ORATORI DE NADAL

De cara a la celebració de les festes nadalenques de l’hivern de 1734-35, Bach va decidir escriure un cicle de cantates destinades a les necessitats litúrgiques d’aquells dies i que, bàsicament, consistien en cobrir el que acostumaven a ser els set dies de celebració. És a dir, el 25, dia de Nadal, el 26, dia de Sant Esteve, el 27, dia de Sant Joan Evangelista, el diumenge abans de Cap d’Any, el dia 1 de gener, el diumenge abans de l’Epifania, i finalment el dia 6, de l’Epifania. L’atzar va fer que l’any 1734 el dia 26 fos diumenge, per tant Bach només va haver d’escriure 6 cantates, enlloc de 7, per cobrir tots els serveis d’aquelles festes.

Un dels trets que més crida l’atenció del material musical emprat per Bach a l’Oratori de Nadal és que es tracta de moviments recuperats d’algunes de les esmentades Cantates Profanes, que havia escrit pel Collegium Musicum als anys previs. D’aquesta manera, i repartides per tot l’oratori, hi podem sentir fragments de les cantates BWV 213 i BWV 214 escrites l’any 1733, també de la BWV 215 escrita pocs mesos abans d’aquell Nadal i, fins i tot, d’una cantata avui perduda, a partir de la qual forjarà, pràcticament sencera, la darrera part del cicle destinada a l’Epifania. La tasca d’adaptació va consistir naturalment en canviar tota la part literària, alhora que en adaptar les parts musicals al nou text litúrgic. Per tant, podem dir que som davant d’un petit compendi de l’obra de Bach feta pel propi Bach. El mateix que passa en l’extraordinària Missa en si menor, una missa solemne catòlica completa amb totes les parts de l’ordinari litúrgic, construïda a partir de fragments de diverses cantates luteranes que el compositor havia escrit als anys previs. Una tècnica de treball en la que Bach excel·leix gràcies a la seva habilitat d’aprofitar l’essència fonamental de l’expressió d’aquelles obres i alhora modificar només el que considera més circumstancial, sense desmerèixer ni un gram el resultat final.

UN ORATORI?

L’estructura de cadascuna de les sis cantates d’aquest oratori respon al format habitual que el compositor sovinteja la resta de l’any. És a dir, un cor inicial, seguit d’una selecció de recitatius i àries, acabant amb un cor/coral final. A partir d’aquí podem pensar que es tracta simplement de 6 cantates rutinàries, però gràcies al llibretista, el resultat consolida una gran impressió d’unitat global. L’autor probablement va ser el poeta Picander, pseudònim de Christian Friedrich Henrici (1700-1764), que en aquell moment treballava al servei de correus de Leipzig i que alhora va ser un col·laborador habitual de Bach, que escriuria els textos de les passions segons Sant Mateu, Sant Marc, de l’Oratori de l’Ascensió i de diverses cantates profanes com ara la simpàtica Cantata del cafè, entre altres… Picander va concebre el text de l’Oratori de Nadal amb una gran unitat d’acció, emprant fragments extrets dels Evangelis pels recitatius i donant a la resta, de creació pròpia, una gran força dramàtica unitària. Aquest és el principal motiu que genera l’estreta connexió entre les diferents cantates, i que ha fet que la posteritat l’hagi recordat com a Oratori de Nadal malgrat no tractar-se d’un oratori en el sentit estricte, tal com s’havia forjat a Itàlia ja a principis del segle XVII.

En aquells dies, les cantates que avui ens ocupen, es van anar interpretant sovintejades entre les dues esglésies més importants del casc antic de Leipzig: la Thomaskirche i la Nikolaikirche. Alguns dies, concretament el 25 i 26 desembre, i l’1 i 6 de gener, fins i tot es van interpretar al matí en una i a la tarda a l’altra.

ELS GRANS MOMENTS MUSICALS

La primera de les Cantates, destinada al dia de Nadal, descriu el naixement de Jesús. El seu Cor inicial “Jauchzet! Frohlocket!”, amb la sorprenent entrada de les timbales, és sens dubte el moment més popular de tot l’oratori. Una pàgina brillant on se’ns convida a cantar l’alegria del naixement de Jesús, que Bach extreu de l’inici de la Cantata profana BWV 214. També hi trobem una atractiva ària per a contralt “Bereite dich Zion”, on la solista dialoga amb l’oboè d’amor i la corda, seguida per la primera cita del cèlebre coral “O Haupt voll Blut” (Oh testa lacerada), que Bach repeteix 5 vegades a la Passió segons Sant Mateu, aquí titulat “Wie soll ich dich empfangen”, reflexionant sobre com hem de rebre l’infant Jesús. La trompeta reapareix a la brillant ària del baix “Großer Herr, o starker König” i també al coral final “Ach mein herzliebes Jesulein”.

La segona cantata, com era habitual el dia de Sant Esteve, descriu l’anunciació als pastors. L’element pastoral apareix clarament reflectit a la Simfonia instrumental inicial escrita, com totes les pastorals, sobre ritme de siciliana, com bressolant el petit nadó. Preciós el diàleg entre el tenor solista i el traverso a l’ària “Frohe Hirten, eilt, ach eilet”. L’ària per a contralt “Schlafe, mein Liebster, geniesse der Ruh” convida el petit nadó al son dolç colorejant-la tímbricament amb el traverso i diversos oboès. En el singular coral final “Wir singen dir in deinem Heer”, Bach recupera el ritme pastoral de siciliana.

La tercera Cantata, pel dia de Sant Joan Evangelista, descriu l’adoració dels pastors. Comença amb l’alegre cor “Herrscher des Himmels, erhöre das Lallen”, on Bach recupera la sonoritat brillant amb les trompetes, les timbales, els traversi i els oboès. També destaca el breu cor de pastors “Lasset uns nun gehen gen Bethlehem”, on l’agilitat retrata la pressa amb la que volen anar a Betlem. Més endavant trobem el deliciosament optimista duet “Herr dein Mitleid dein Erbarmen”, on soprano i baix solistes dialoguen amb 2 oboès d’amor. Més introspectiva és l’ària per a contralt “Schliesse mein Herze dies selige Wunder”, on el diàleg aquest cop és amb el violí. Per al cor final, Bach recupera la música inicial.

La quarta cantata, pel dia de Cap d’Any, descriu la circumcisió i el bateig de Jesús. El cor inicial a ritme ternari “Fallt mit Danken fallt mit Loben”, extret de la Cantata BWV 213, accentua el seu caràcter solemne gràcies a la presència de les trompes i els oboès. La carismàtica ària per soprano i oboè “Flößt, mein Heiland” també sorgeix de la Cantata BWV 213. La seva personalitat ve marcada particularment per l’ús d’uns dolços i encantadors efectes d’eco entre la veu i l’oboè. A l’ària da capo per a tenor, 2 violins i continu “Ich will nur dir zu Ehren leben”, Bach exhibeix el seu domini del contrapunt amb un irresistible i brillant contrapunt a 4 veus.

La cinquena Cantata, destinada al primer diumenge després de Cap d’Any, descriu el viatge dels Reis Mags. Comença amb l’imponent Cor “Ehre sei dir, Gott, gesungen” i es desenvolupa tota ella amb una sensible presencia coral, fent pensar en alguns moments, com a “Wo ist der neugeborene König der Jüden”, en l’estil emprat per Bach a les escenes de turba de les passions. També destaca el color descriptiu d’alguns recitatius com “Warum wollt ihr erschrecken”, on es parla de l’amenaça del rei Herodes, o l’inspirat trio de solistes “Ach, wenn wird die Zeit erscheinen”, meravellosa trena sonora que ens anuncia que el temps de Jesús ja es aquí.

La darrera Cantata, destinada a l’Epifania, ens descriu l’adoració del petit infant per part dels Reis Mags. Comença amb la sonoritat brillant del Cor “Herr, wenn die stolzen”, reforçada per l’ús retrobat de les trompetes. Ja a l’ària per a soprano “Nur ein Wink von seinen” es proclama el poder de Déu. Els oboès que acabem de sentir aniran reapareixent en fragments posteriors com l’ària per a tenor “Nun mögt ihr stolzen”, on es referma la força i el poder del nounat. Pel coral final “Nun seid ihr wohl gerochen”, Bach recupera novament la melodia del mateix coral usat a la Passió segons Sant Mateu, que ja hem esmentat a la primera cantata, però aquest cop amanit amb un preludi i un postludi, on retrobem trompetes i timbales per acomiadar aquesta magnífica epopeia musical nadalenca.

JOAN VIVES
Músic i divulgador musical