Walpurgisnacht & Simfonia Escocesa, Félix Mendelssohn

Aquesta acadèmia ens situa, metafòricament, sota l’ombra d’un bosc frondós, al mig de la natura més salvatge i poderosa. D’una banda, gaudirem de música inspirada en els paisatges captivadors d’Escòcia i els seus penya-segats infinits; de l’altra, escoltarem una història de druides i esperits que té lloc a les muntanyes escarpades de Harz, la serralada més alta del nord d’Alemanya. Són obres de joventut del compositor alemany Félix Mendelssohn, partitures que s’entenen millor juntes i que ens parlen d’un passat ple de màgia i llegendes ancestrals.

Podem traçar l’origen de la Simfonia núm. 3, coneguda com l’Escocesa, en el primer viatge de Mendelssohn a l’illa britànica, l’any 1829. Un dels llocs que va poder visitar durant la seva estada van ser les ruïnes de la capella de Holyrood, a Edimburg, on «vivia i estimava» Maria I d’Escòcia. El mateix compositor escriu, commogut, com «l’herba i l’heura creixen sobre l’altar, trencat»: contempla, així, un edifici en ruïnes on «el cel clar es volca». A partir d’aquesta imatge tan romàntica, compon, dotze anys després, una partitura de quatre moviments encadenats: un primer més fosc i tempestuós, un segon alegre i breu —que pren característiques melòdiques i rítmiques de la música popular escocesa—, un moviment lent que representa una lluita entre l’amor i el destí, i un final on ressonen les danses folklòriques d’aquestes terres.

Per una altra banda, Die erste Walpurgisnacht parteix d’un poema de l’admirat Johann Wolfgang von Goethe que explica com un grup de pagans vol celebrar l’arribada de la primavera i del bon temps amb un ritual sagrat. És el mes de maig i ha acabat el fred, i això és motiu d’alegria. Ara bé, les dones els adverteixen: aquestes festes estan prohibides pel cristianisme, el nou règim dels conqueridors, dèspotes i intolerants. Però acaben trobant la solució: s’armen amb forques, fan servir la figura del diable i monstres sorgits de l’infern, i espanten els vigilants amb crits i fogueres.

Tot això es recull magníficament en aquesta gran cantata de nou moviments, estrenada el 1833 i finalment publicada el 1843, que, encara avui, ens interpel·la profundament. Encara que se situï en un passat llunyà, reflecteix la realitat actual de molts oprimits i contagia al públic assistent a obrir la mirada i creure en la tolerància.

L’acadèmia de preparació tindrà lloc del 19 al 24 d’agost del 2025 a l’Auditori de Vitòria.

L’acadèmia de perfeccionament es durà a terme del 6 a l’11 d’octubre del 2025 a Cardona, a la Col·legiata de Sant Vicenç. Aquesta acadèmia de perfeccionament inclourà la gravació d’un disc que es publicarà al llarg del 2025.

Durant deu dies, aquesta acadèmia acollirà un total de 95 músics, dels quals la meitat seran dones músiques. D’altra banda, el grup estarà format per un 50% de músics joves menors de 39 anys.

Els concerts que seguiran a aquesta acadèmia són els següents:

1. Sant Sebastià, 24 d’agost de 2025
2. Philharmonie de París, 13 d’octubre de 2025
3. L’Auditori de Barcelona, 14 d’octubre de 2025