Ens situem a la segona meitat del s. XVIII, en un moment d’obertura, canvi i experimentació a Europa: amb la Il·lustració com a teló de fons, artistes i creadors de diverses disciplines s’atreveixen a explorar noves possibilitats de fusió de la música i el drama dins l’òpera i la dansa. D’entre aquest grup de plomes progressistes hi trobem Christoph Willibald Gluck, que ben aviat va fer-se un nom com a jove compositor de gran talent i llenguatge poc ortodox; uns el titllaven de transgressor i d’altres, d’innovador. Però el punt d’inflexió de la seva carrera va ser a Viena, al 1760, quan va conèixer el llibretista i director d’escena Ranieri de’ Calzabigi i el coreògraf Gasparo Angiolini sota el paraigua del diplomàtic Giacomo Conte Durazzo; junts, portarien dalt dels escenaris totes aquestes aspiracions de renovació.
El 1761 s’estrenà Le Festin de pierre (Don Juan), un ballet-pantomima que partia de l’exitosa comèdia de Molière i, l’any següent farien un pas més amb Sémiramis, basada en la tragèdia homònima de Voltaire. Per primera vegada, la música seguiria un fil narratiu coherent, posant al servei de la història tots els recursos de l’orquestra. Enguany, Jordi Savall i Le Concert des Nations –amb Le Ballet de l’Opéra national du Capitole de Toulouse i els coreògrafs Edward Clug i Ángel Rodríguez – tornen al Gran Teatre del Liceu per representar aquestes obres, de caràcter summament transformador: el present programa, que ja es va enregistrar i publicar el 2022 sota el segell d’Alia Vox, s’estrenarà a final del mes de març de 2025 a la casa d’òpera barcelonina, en una coproducció que farà dialogar, de nou, la música, el drama i la dansa.
La partitura de Don Juan està estretament lligada a la pràctica escènica del ballet de llavors: aquestes obres no constituïen un tot definitiu, sinó que s’adaptaven i canviaven segons el context i les possibilitats. En aquesta ocasió, en sentirem una versió ampliada de 32 moviments, incorporada cap al 1800 al repertori concertístic. L’acció escènica s’introdueix amb una simfonia breu i es continua amb danses contrastades que subratllen el gest dels seus protagonistes, seguint el dramatisme de les seves accions. El llibertí sense escrúpols assisteix a una festa i inicia una disputa amb el comanador, es baten en duel, el fa caure en combat i fuig d’amagat. Al segon acte, organitza una celebració sumptuosa, on la música ens situa en un ambient espanyol i ens il·lustra la sensualitat que s’hi atribuïa, però arriba un esperit que terroritza tots els convidats. Finalment, al cementiri, el seductor disbauxat és empès a l’infern, i les fúries i els dimonis el turmenten per escarmentar-lo.
L’argument de la segona obra, per contra, gira al voltant de la reina assíria Semíramis, una heroïna de l’antiguitat; culpable de l’assassinat del seu espòs Ninus, cerca un nou marit que, sense saber-ho, acaba sent el seu propi fill. A la tomba de l’antic rei, el fill sent el crit de venjança del seu pare: mata la protagonista, que reconeix com a mare i muller, i el sentiment de culpa el porta a un intent de suïcidi, que eviten uns éssers màgics. A diferència de l’obra anterior, el compositor no escriu moviments de dansa convencionals, sinó que se serveix d’harmonies audaces, canvis de dinàmiques i de temps, seccions irregulars i instrumentació complexa. Així mateix, el ballet segueix les regles del drama escrit, amb una simplificació de l’acció, una acció rectilínia i rigorosa, i una música i dansa regides per l’expressivitat.
Concerts:
- Théâtre du Capitole, Toulouse, del 24 al 30 d’octubre de 2024
- Gran Teatre del Liceu, Barcelona, del 23 al 29 de març de 2025
- Opéra-Comique, París, del 24 al 28 de maig 2024
