“EL SO ORIGINAL” A L’AUDITORI
Primer Concert de la Temporada 2024-2025
Simfonies que ens acosten a “la immensitat de l’íntim”
El proper dia 16 d’octubre presentarem a L’Auditori de Barcelona, un original programa d’excepcionals simfonies de joventut de Schubert, Schumann i Bruckner, els grans mestres de l’art simfònic de l’era post-beethoveniana. Serà amb la nostra orquestra Le Concert des Nations, composta de 50% de joves professionals, amb els instruments de l’època de la seva creació, que inaugurarem el nostre cicle El So Original a L’Auditori amb aquesta excepcional proposta de Simfonies que ens acosten a “la immensitat de l’íntim”.
El concert s’iniciarà amb la meravellosa 8ª Simfonia en si menor de Franz Schubert, coneguda com “La Inacabada” (1822), que, malgrat aquest nom, a dia d’avui ja és acceptada com a plenament completa, ja que es desenvolupa com un autèntic calc musical del seu relat literari contemporani, també en dues parts, Mein Traum (El meu somni), escrit a la mateixa època (juliol de 1822), i en el que ens fa una de les seves reflexions més íntimes:
“Volia cantar sobre l’amor,
es va convertir en dolor,
volia cantar el dolor,
es va transformar en amor.”
Al final d’aquesta primera part presentarem els dos únics moviments conservats, en la versió més completa de Leipzig, de la primera simfonia en sol menor de Robert Schumann, que va compondre als 22 anys, i que fou estrenada el 18 de novembre de 1832, deu anys després de la composició de La Inacabada de Schubert. Aquesta simfonia en sol menor està composta de dos moviments ben contrastats; el primer amb una introducció Adagio seguit de l’Allegro a ¾, que inicia una exposició concisa i bella, completada per un desenvolupament intens i expansiu, i un segon moviment que comença amb l’heroic Andantino en si menor, interromput per un Intermezzo quasi Scherzo en re major, el qual, segons la musicòloga Brigitte François-Sappey, ens “ofereix una sorprenent relació tonal amb el moviment inicial, i la seva vehemència gairebé heroica accentua el seu caràcter intuïtivament schubertià de la [seva] Simfonia Inacabada (simfonia desconeguda per tothom fins al 1865)”. Uns anys més tard, el 14 d’abril de 1839, [Schumann] escriurà a Heinrich Dorn: “Estic temptat d’esclafar el meu piano; s’ha tornat massa estret per contenir les meves idees.”
A la segona part d’aquest concert celebrarem els 200 anys del naixement del gran compositor austríac Anton Bruckner, del qual interpretarem la seva Simfonia en re menor, la segona que va compondre. Durant molt de temps es va pensar que aquesta Simfonia en re menor es va compondre després del xoc d’escoltar Tannhäuser, entre l’octubre de 1863 i el maig de 1864, però investigacions recents situen la versió que coneixem com a data l’any 1869. Extremadament exigent i poc satisfet d’aquest versió, va posar-hi la indicació d’Anullierte (anul·lada) i la menció “no vàlida, només és un assaig”. Malgrat aquests qualificatius, tots el especialistes consideren avui en dia que aquesta simfonia mereix un lloc important en la producció simfònica de Bruckner, ja que conté uns moviments d’extraordinària potència i gran lirisme, com l’Allegro inicial i el sublim Andante, que pren la forma d’una llarga i intensa meditació, seguit d’un Scherzo amb l’aire d’un poderós minuet ple d’energia i alegria, alternat amb el Trio “Langsamer und ruhiger” (Lentament i tranquil), ple de lirisme i poesia, seguit de la magnífica conclusió d’un Finale que alterna seccions molt líriques amb parts molt enèrgiques i tenses, que finalitzen –segons Éric Chailler, l’especialista de Bruckner– “amb una poderosa coda d’una notable mestria contrapuntística, anticipant les grandioses peroracions posteriors”.
Jordi Savall
Compartir