El reconegut intèrpret de viola de gamba, director i referent de la música antiga Jordi Savall ha estat distingit com a Membre d’Honor de la Royal Philharmonic Society en reconeixement pel seu extraordinari servei a la música.
El RPS Honorary Membership va ser atorgat a Jordi Savall per James Murphy, director executiu de la RPS, a l’escenari del Wigmore Hall de Londres el dimarts 1 de febrer, en el seu retorn al Regne Unit per primera vegada des que va començar la pandèmia.
Des del 1826, la Royal Philharmonic Society atorga la distinció de Membre d’Honor en reconeixement als que han consagrat la seva vida a la música, elevant la cultura de la nostra societat amb la música que han creat. Primer va ser atorgat al compositor Weber i, després d’ell, han rebut aquesta distinció Mendelssohn, Berlioz, Liszt, Wagner, Clara Schumann, Brahms,<span “> Txaikovski, Rachmàninov, Stravinski, Richard Strauss, Yehudi Menuhin, Janet Baker, Evelyn Glennie, George Benjamin, Marin Alsop, Stephen Sondheim, i més recentment Sarah Connolly. Pablo de Sarasate i Pau Casals són els únics músics espanyols que també formen part d’aquesta llista històrica dels que són reconeguts per la Royal Philharmonic Society.
En el moment d’atorgar al mestre Savall el certificat de Membre d’Honor, James Murphy va dir:
“Jordi, en el transcurs dels anys al Wigmore Hall i en sales de concerts arreu del món, has fet molt per portar-nos els tresors musicals del passat més llunyà – que s’haurien pogut perdre fàcilment sense la teva guia. Has fet tant per protegir i preservar la viola de gamba, que la sentim i ens reconforta amb la seva sonoritat única. Com hem sentit aquest vespre, és un bàlsam en aquests temps tan convulsos.
Tant amb el teu instrument com amb els grups instrumentals i vocals que has fundat, i en les nombroses col·laboracions i enregistraments que has realitzat, ens has demostrat com la música de temps remots té molt a dir a les nostres oïdes modernes. En les teves mans, la recuperació de la música històrica mai no té un caire acadèmic: el virtuosisme i la tendresa de la teva manera de tocar ens fa creure que la tinta encara és fresca en obres escrites fa centenars d’anys. Estem profundament agraïts de tot el que has fet, no només per assegurar la permanència de la música, sinó també per interpretar-la amb la vitalitat d’avui en dia. En reconeixement de tota la teva tasca, és un gran plaer i un orgull per a mi – en nom de la junta i del consell de la RPS – nomenar-te Membre d’Honor de la Royal Philharmonic Society.”
En el moment de rebre el certificat de Membre d’Honor de la RPS, el mestre Savall va tenir una ovació a peu dret del públic del Wigmore Hall. Savall va agrair aquesta distinció amb unes paraules en les que va remarcar el fet que la seva vida musical ha estat sempre guiada per “la passió, la disciplina i l’energia.” Va afegir que “la música només existeix quan els músics toquen. I aquesta distinció també pertany a tots els músics que han tocat amb mi al llarg de cinquanta anys. Llavors, fa cinquanta anys, quan vaig arribar a Londres per consultar els fons musicals del British Museum, em vaig adonar de la quantitat de música extraordinària que dormia en aquells arxius. Hem de convèncer les persones que toquin aquesta música, perquè és la nostra música, perquè la música és el llenguatge veritable de tots els europeus.”
Jordi Savall va donar un concert al Wigmore Hall amb la col·laboració dels músics Andrew Lawrence-King (arpa barroca espanyola), Xavier Díaz-Latorre (guitarra) i David Mayoral (percussió).
Anualment, la RPS nomina com a Membre d’Honor de la RPS membres i col·legues de la música professional. Les candidatures són escollides per l’òrgan de govern de la RPS i pel consell assessor. La llista completa de les persones que han rebut la distinció de Membre d’Honor des del 1826 fins al present es pot consultar aquí.
SOBRE LA ROYAL PHILHARMONIC SOCIETY
Durant més de 200 anys, la RPS ha estat al cor de la música, creant oportunitats perquè els músics excel·leixin i posant de relleu el rol vital que juga la música a les nostres vides.
Tot va començar el 1813, quan un grup de músics es van establir per posar en valor el seu treball i organitzar una sèrie de concerts orquestrals a Londres. Les actuacions de la Society van atraure artistes de primer nivell mundial com Mendelssohn i Wagner, i van promoure l’encàrrec de música nova per a un públic majoritari, la més famosa de la qual va ser la Novena Simfonia de Beethoven. En la seva voluntat fundacional, la Society va voler crear una cultura que perdurés. Altres orquestres troben avui en dia el ressò de la seva música i de la seva empremta en altres parts d’Anglaterra.
Compartir