Schubert, Simfonies 8 & 9

Sota la idea de «transfiguració», aquest programa apropa les dues darreres simfonies de Franz Schubert: la «Inacabada», en si menor, –que, malgrat el nom, avui considerem completa per la unitat entre l’allegro i l’andante– i la «Gran», en do major, que s’hi relaciona i la continua. Es tracta d’un repertori romàntic que es va interpretar amb instruments originals, amb l’aproximació d’un estudi profund que en va revaloritzar el timbre i les dinàmiques, tenint en compte el llegat d’un autor que va tenir la capacitat de convertir el dolor en aliment d’un art superior.

Per tal de treballar aquest repertori, es va dur a terme una acadèmia de perfeccionament de tres dies a Barcelona, que va continuar amb sis concerts en prestigioses sales de música d’arreu d’Europa: el Teatro Filarmonico de Verona (Itàlia), la Chiesa di S. Francesco (Locarno) a Itàlia, L’Auditori de Barcelona, l’Auditorium-Orchestre National de Lyon a França, l’Elbphilharmonie d’Hamburg i la Philharmonie de París a França. Aquesta acadèmia va incloure un total de 50 músics, 20 dels quals eren joves músics menors de 39 anys.