Jordi Savall, Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya inicien una gira pels Estats Units i Canadà amb el programa “The Tears and the Fire of the Muses” dedicat a Claudio Monteverdi.
Savall torna, per segona vegada aquest any, a Amèrica del Nord per oferir una immersió profunda a l’univers musical de Monteverdi.
En aquest recorregut musical, Savall demostra la gran influència del mestre italià que va tenir en compositors d’Anglaterra i Alemanya. Sentirem obres de Samuel Scheidt, un dels compositors luterans més fascinants del primer terç del segle XVII, que va abraçar les tècniques expressives del madrigal italià. També explorarem la música d’Anthony Holborne i John Dowland, que sovint utilitzaven la melancolia i el lament en els seus intents per forjar una unió més estreta entre text i música, fent èmfasi en les paraules a través de mitjans musicals específics. En aquest concert hi trobarem les llàgrimes – el lament, el dolor – i el foc – la ràbia, la impotència – de les muses.
Les obres seran interpretades per un quintet vocal de La Capella Reial de Catalunya i un quintet de violes del conjunt instrumental Hespèrion XXI, que enguany celebren els seus 50 anys, dirigits pel mateix Jordi Savall.
La gira començarà el 6 d’octubre al Palau Montcalm de la ciutat de Quebec, i el 7 d’octubre a la Maison Symphonique de Montreal. L’itinerari continuarà als Estats Units, amb 3 concerts: el 8 d’octubre a la Chicago Symphony Orchestra, el 10 d’octubre a la sala Town Hall de Seattle, i finalitzarà el 12 d’octubre al Zellerbach Hall de Berkeley, Califòrnia.
Les llàgrimes i el foc de les muses
CLAUDIO MONTEVERDI RÉVOLUTION
Arianna es desperta, s’adona que Teseu l’ha abandonada a l’illa de Naxos i, desesperada, s’exclama: «Lasciatemi morire, lasciatemi morire»! L’inici d’Il Lamento d’Arianna es construeix a partir de tensions melòdiques que condueixen el públic cap avall –com ofegats per una llàgrima– i cap amunt –com elevats cap al cel, plens de dolor– en una contradicció interna i solitària. Aquest dramatisme tan difícil d’interpretar i, alhora, tan palpable i perceptible, va captivar l’audiència des del moment de la seva estrena a Màntua l’any 1608, i de seguida la seva popularitat es va estendre per tota Europa.
Aquest conjunt de quatre madrigals és l’únic fragment que es conserva de l’òpera Arianna, escrita per Claudio Monteverdi sobre textos d’Ottavio Rinuccini, basada en la història mitològica de la princesa de Creta. Es tracta de la segona òpera del compositor de Cremona, una obra que no només va suposar un punt d’inflexió en la seva carrera, sinó que va influenciar enormement el panorama creatiu de final del segle XVI. Arianna es va convertir en símbol de l’heroïna utilitzada i paradigma de l’amant ferida: tot i salvar Teseu del laberint del Minotaure, ell la va deixar a la seva sort i, malgrat tot, ella en va seguir enamorada fins la seva mort.
Tot i que la forma musical coneguda com a madrigal va aparèixer per primera vegada l’any 1510, Monteverdi la conrea i l’evoluciona, i n’arriba a publicar nou llibres (en aquest concert gaudirem d’obres del sisè i del setè). El seu llegat va suposar una gran influència arreu d’Europa, especialment cap al nord; posa la música al servei de la paraula, captiva amb una força poètica commovedora, i és especialment innovador pel que fa l’exposició del dolor i el patiment humà. No tractava de buscar melodies belles o harmonies interessants, sinó de transmetre un missatge, de comunicar a través de l’expressivitat i de no deixar a ningú indiferent.
En aquest programa, Jordi Savall il·lustra la influència de Monteverdi en altres compositors d’Anglaterra i Alemanya. Sentirem obres de Samuel Scheidt, un dels compositors luterans més fascinants de principis del segle XVII, que va abraçar les tècniques expressives del madrigal italià. També explorarem la música d’Anthony Holborne i John Dowland, que sovint utilitzaven la melancolia i el lament en els seus intents per forjar una unió més estreta entre el text i la música, fent èmfasi en les paraules a través a través de mitjans musicals específics. En aquest concert hi trobarem les llàgrimes –el lament, el dolor– i el foc –la ràbia, la impotència– de les muses.
Compartir