Aquest concert ens situa, metafòricament, sota l’ombra d’un bosc frondós, en mig de la naturalesa més feréstega i poderosa. D’una banda, gaudirem de música inspirada en els paisatges captivadors d’Escòcia i els seus penya-segats infinits; de l’altra, hi sentirem una història de druides i esperits que s’esdevé a les muntanyes escarpades de Harz, la serralada més alta del nord d’Alemanya. Són obres de joventut del compositor alemany Felix Mendelssohn, partitures que s’entenen millor plegades i que ens parlen d’un passat fet de màgia i de llegendes ancestrals.
Podem traçar l’origen de la Simfonia núm. 3, coneguda com l’Escocesa, al primer viatge de Mendelssohn a l’illa britànica, l’any 1829. Un dels llocs que va poder visitar durant la seva estada van ser les ruïnes de la capella de Holyrood, a Edimburg, on «vivia i estimava» Maria I d’Escòcia. El mateix compositor escriu, commogut, com «l’herba i l’heura creixen damunt l’altar, trencat»: contempla, així, un edifici en ruïnes on «el cel clar s’hi aboca». A partir d’aquesta imatge tan romàntica compon, dotze anys després, una partitura de quatre moviments encadenats: un primer més fosc i tempestuós, un segon alegre i breu –que agafa característiques melòdiques i rítmiques de la música popular escocesa–, un moviment lent que representa una lluita entre l’amor i el destí, i un final on ressonen les danses folklòriques d’aquestes terres.
En un altre ordre de coses, Die erste Walpurgisnacht parteix d’un poema de l’admirat Johann Wolfgang von Goethe que explica com un grup de pagans vol celebrar l’arribada de la primavera i del bon temps amb un ritual sagrat. És el mes de maig i ha acabat el fred, i això és motiu d’alegria. Ara bé, les dones els adverteixen: aquestes festes estan prohibides pel cristianisme, el nou règim dels conqueridors, dèspotes i intolerants. Però acaben trobant la solució: s’armen amb forques, se serveixen de la figura del diable i de monstres sorgits de l’infern, i espanten els vigilants amb crits i fogueres. Tot plegat es recull magníficament en aquesta gran cantata de nou moviments, estrenada el 1833 i finalment publicada el 1843 que, encara avui, ens apel·la profundament. Tot i situar-se en un passat llunyà, reflecteix la realitat actual de molts oprimits, i encomana al públic assistent a obrir la mirada i creure en la tolerància.
Concerts:
- Sant Sebastià-Donostia, 24 d’agost de 2025
- Philharmonie de París, 13 d’octubre de 2025
- L’Auditori, Barcelona, 14 d’octubre de 2025
