Potser coneixeran a Robert Schumann pels seus lieder; l’interès del compositor alemany per la literatura, però, també el va dur a escriure una obra de gran escala que, al seu moment, va tenir un èxit inqüestionable. «És el projecte més ambiciós que he emprès fins ara», declara a una carta, «no és una òpera, crec que gairebé és un nou gènere per a les sales de concert». Es tracta d’un oratori: però no d’un oratori religiós, sinó profà. Schumann busca renovar el gènere: té en compte la tradició, però utilitza un text de caire mitològic, desplegat en una estructura àgil i dramàtica. Escriu, així, una obra mestra feta d’inspiració i bellesa, profundament romàntica, on els recitatius i les àries s’encadenen amb delicadesa, i l’orquestra és tan capaç de créixer amb esplendor –quan el caràcter ho demana–, com tornar a la intimitat de la música de cambra. Aquesta obra estrenada el 1843 a Leipzig, de seguida va travessar fronteres i es va guanyar el cor del públic d’arreu: avui, però, costa de trobar als escenaris i sembla estar injustament oblidada.
Es tracta d’una partitura inspirada en el poema El Paradís i la Peri (Das Paradies und die Peri), recollit al volum titulat Lalla Rookh del poeta i músic irlandès Thomas Moore. S’hi explica la història d’una criatura de la mitologia persa, la Peri: un àngel expulsat del Paradís que anhela redimir els seus pecats. Per aconseguir-ho, ha de trobar «el regal més preuat pel cel»: la recerca el porta a viatjar fins a l’Índia, a un camp de batalla, on captura l’última gota de sang d’un heroi que ha mort lluitant per la llibertat. Però amb això no n’hi ha prou. Llavors viatja fins a Egipte, on hi ha un jove a punt de morir per la pesta: la seva estimada, en comptes de fugir, decideix acompanyar-lo fins al final. La Peri captura l’últim sospir de la noia en el seu sacrifici; però amb això no n’hi ha prou. Finalment, viatja fins a Síria, on es troba un infant que prega i un home vell que ha dut una vida plena de pecats i blasfèmies. L’home, en sentir l’oració de l’infant, arrenca a plorar, ple de penediment: aquella llàgrima que vessa el vell és el que la Peri buscava, i el que, finalment, li obre les portes del cel. Aquesta obra terriblement actual travessa els segles i els països perquè apel·la a allò més inherent a la condició humana: la justícia, l’amor i el perdó.
Concerts:
- Palacio de Festivales, Santander, 5 d’abril de 2025
- L’Auditori, Barcelona, 8 de maig de 2025
- Philharmonie de París, França, 12 de maig de 2025
