Un mar de músiques (1492-1880)

«Un mar de músiques ret homenatge als més de vint-i-cinc milions de víctimes que durant prop de quatre segles, des del 1492 fins al 1888 (any en què es va abolir l’esclavitud al Brasil), van ser deportades i esclavitzades per part dels països eu- ropeus». Així, Jordi Savall col·loca al centre d’aquest programa totes aquelles per- sones –homes, dones i nens– que van ser «arrencades brutalment dels seus pobles al continent africà i a Madagascar i arrossegades per la força cap a les colònies eu- ropees». La concepció del repertori que sentirem avui, per tant, té la llavor i l’ori- gen en allò que van poder-se’n endur: la seva cultura, les seves cançons, aquelles tradicions que els connectaven amb les seves arrels, als seus països natals. Amb la tria d’aquestes obres, partim del record que llençaven des de les plantacions colo- nials, a l’altra banda de l’oceà.

I com que Nadal és un moment de reunió familiar, de pau i fraternitat, de trobada amb un mateix, amb els altres, i amb els propis orígens, no és estrany que trobem aquest espai de caliu i seguretat en una música senzilla i còmplice, de melodia que es recorda fàcilment. Sentirem alguns villancets criolls, peces nadalenques procedents dels territoris africans i americans conquerits que ens parlen de la con- versió forçada al cristianisme catòlic i d’una llengua imposada: el castellà. Serà un recorregut cronològic a cavall d’una música hereva de les antigues tradicions dels descendents d’aquells esclaus, que dialoga amb formes musicals hispàniques i eu- ropees inspirades en els cants i balls dels pobles de tota mena de barreja racial. Sense renunciar al rigor filològic, gaudirem d’obres d’una gran riquesa musical, escrites per autors que cal rescatar de l’oblit i donar a conèixer: Mateu Fletxa, el Vell, Gaspar Fernandes, Jean-Philippe Rameau, Juan García de Zéspedes i d’altres anònims: cants griots de Mali, tradicionals orals de Brasil, de Cuba o d’Haití, cants d’esclaus i espirituals sud-africans que s’han alçat com una pregària generació rere generació. Comprovem, per tant, com l’herència africana i americana es combina amb elements importats de l’època renaixentista i barroca d’Europa, un llegat de gran riquesa que, però, cal contextualitzar i interpretar-se en la seva complexitat, sent conscients del que representa.

Per fer-ho, Jordi Savall comptarà amb les seves formacions habituals –La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI–, però molt especialment amb músics proce- dents del Canadà, Guadalupe, Guinea, Mali, Mèxic i Colòmbia –la formació Tem- bembe Ensamble Continuo–, Brasil, Cuba, Haití i Veneçuela. A més, l’actriu cat- alana Vicenta N’Dongo i l’actor espanyol Emilio Buale, d’ascendència i orígens equatoguineans respectivament, recitaran uns textos que inclouran citacions històriques i cronologies, i que permetran als espectadors situar cadascuna de les obres en el seu context. Més de trenta músics procedents de tres continents dife- rents –Àfrica, Amèrica i Europa– es reuniran en un mateix escenari per mantenir viva la memòria d’aquesta tragèdia humana a través del llenguatge universal de la música. «Escoltarem els ritmes i les cançons que ens porten a la memòria aquella història forjada en el patiment, quan la música va arribar a ser un mitjà de super- vivència i, per sort per a tots nosaltres, l’únic recés de pau, consol i esperança», conclou Savall.