Joseph Haydn, Les set últimes paraules de Crist a la creu

«“Les Set darreres paraules de Crist a la Creu” de Joseph Haydn, és una de les obres musicals més representatives del “Segle de les Llums”. Més de dos-cents anys ens separen d’aquella època i, tot i això, el seu missatge espiritual i el seu potencial expressiu conserven tota la seva vigència i tot el seu poder suggestiu. La meravellosa Llum que flueix de cadascuna d’aquestes pàgines ha romàs intacta gràcies al geni creatiu, a la riquesa interior i a la capacitat de simbolisme poètico-musical del mestre de Esterházy. Set moviments lents –vuit, si comptem també la Introduzione– realitzats amb una tal varietat de recursos en la invenció musical, en els ritmes, en la dinàmica, en les tonalitats, en la selecció dels temes, i en una pintura sonora i expressiva excepcional, que hom perd totalment consciència de la successió de peces d’aspecte i dimensió molt semblants. Però sobretot cal assenyalar el factor essencial que dóna un valor totalment especial a aquest cicle: el clima expressiu és constantment d’una intensitat i d’un fervor supremament emocionants».

Així reflexionava Jordi Savall sobre aquesta obra que el mateix autor considerava profundament expressiva i capaç d’apel·lar l’auditori menys disposat a commoure’s. Per tal de preparar-la, es va realitzar una petita acadèmia de tres dies de treball a Barcelona i, posteriorment, es van realitzar dos concerts: l’un, a L’Auditori de Barcelona, Espanya, i l’altre a l’Elbphilharmonie d’Hamburg (Grosser Saal) a Alemanya. Aquesta acadèmia va incloure un total de 39 músics, 18 dels quals eren joves músics menors de 39 anys.