Un element clau quan parlem de circularitat en la indústria tèxtil és conèixer l’impacte ambiental que té una peça de roba des que s’obté la matèria primera fins que arriba al final de la seva vida útil. Només així podrem saber, per exemple, quines fases i processos són més crítics per implementar millores que redueixin l’impacte, o quines bones pràctiques ja estem duent a terme i podem intensificar.
I si algú en sap d’això, és l’equip de BCome, una plataforma que permet a les empreses del sector tèxtil avaluar integralment els seus productes amb l’objectiu de conèixer el seu impacte ambiental, social i circular.
Per això, en el cicle d’entrevistes que estem duent a terme juntament amb Girbau LAB, l’espai d’innovació col·laborativa de Girbau, no podia faltar aquesta conversa amb Anna Cañadell i Alba Garcia, cofundadores de BCome.
— Anna, Alba, quins impactes mesura BCome?
BCome ofereix una visió tridimensional, mitjançant el mesurament dels impactes ambientals, l’avaluació de la circularitat dels productes i, com a novetat, l’anàlisi del risc social.
En l’àmbit ambiental, mesurem el consum i l’impacte en l’escassetat d’aigua, l’impacte en l’escalfament global, el grau d’eutrofització (afectació als ecosistemes aquàtics) i l’esgotament dels recursos fòssils.
Pel que fa a la circularitat, tenim en compte dades sobre els residus generats durant la producció de la peça i el seu impacte en les fases d’ús i final de vida.
Ara mateix, estem desenvolupant SLCA, una eina que permetrà a les marques avaluar el risc social dels seus productes al llarg del seu cicle de vida. Alguns dels indicadors d’aquesta nova metodologia inclouen l’anàlisi de condicions de vida segures i saludables, el treball forçat o el salari just.
— Què aporta a les empreses tèxtils mesurar els seus impactes?
Conèixer la cadena de valor és clau per a qualsevol empresa. Saber com funciona cada proveïdor i quins impactes es generen en cada fase permet identificar riscos i oportunitats i, a llarg termini, ser més competitiu.
No som una eina de resultats immediats, però sí una aposta per millorar l’eficiència empresarial en termes d’impacte i de negoci a mitjà-llarg termini.
A més, Europa està implementant una legislació molt estricta que obligarà les empreses a tenir aquestes dades i a reportar-les. Si ja estàs prioritzant la sostenibilitat amb els teus proveïdors, et serà molt més fàcil anticipar-te als requisits de les noves normatives.
“Saber com funciona cada proveïdor i quins impactes es generen en cada moment ajuda a identificar riscos i oportunitats i, a llarg termini, a ser més competitiu.”
— Us referiu al Passaport Digital de Producte?
Sí. Entre les novetats legislatives, el Passaport de Producte és una de les mesures que més pressionarà les marques de moda per posar-se les piles en matèria de sostenibilitat.
— Com serà aquest passaport?
Hi ha moltes expectatives, ja que sembla que serà un reflex de totes les característiques de la peça. Però segons les últimes informacions de la UE, sembla que, almenys al principi, serà bastant generalista.
Inicialment, es limitarà a ser un sistema de registre de la traçabilitat de la peça, des de la matèria primera fins a l’entrega del producte final. Literalment, un passaport. Però per a nosaltres, això ja serà tot un èxit, perquè actualment moltes marques no saben qui són els seus proveïdors ni on estan localitzats.
“El Passaport Digital de Producte, almenys al principi, sembla que serà bastant generalista.”
— Les marques no saben on s’han confeccionat les seves peces?
Pel que fa a la confecció, sí. Però sovint perden la traçabilitat de les etapes anteriors. El Passaport Digital de Producte ajudarà a aportar molta llum sobre aquest tema.
Més endavant, estem segures que es perfeccionarà i, probablement, ens podrà proporcionar tota la informació que ara promet i que la indústria de la moda necessita fer pública.
— Quins impactes preocupen més actualment a les empreses tèxtils?
Aquesta és una pregunta trampa, perquè és com preguntar: “Què és més sostenible, una peça amb un consum d’aigua més baix o una amb menys emissions de CO₂?”
Tot depèn de la funcionalitat de la peça i de quin ús li donaràs. L’important és tenir totes les dades al llarg del seu cicle de vida, tenir una visió global i després interpretar-les correctament per prendre decisions encertades.
“L’important és tenir totes les dades al llarg del seu cicle de vida […] i en acabat saber interpretar-les per prendre decisions.”
— I quins impactes són més fàcils de minimitzar?
L’impacte en l’escassetat d’aigua i en l’escalfament global.
Aquests dos depenen principalment dels proveïdors, als quals es pot ajudar perquè treballin amb sistemes de circuits tancats. També depenen de les matèries primeres, que es poden modificar segons la funcionalitat de la peça.
Tot i això, cada marca és un món. Per això, és interessant tenir una visió global dels impactes d’una col·lecció per després analitzar-los i decidir per on començar a minimitzar, segons els interessos i possibilitats de cada marca.
— Com mesureu els impactes en la fase d’ús?
Prenem com a punt de partida les bones pràctiques de la marca en relació amb l’ecodisseny i el tipus de peça de què es tracta. A partir d’això, podem oferir informació sobre com el consumidor es pot relacionar amb la peça per allargar-ne la vida útil i facilitar-ne la circularitat quan arribi al final de la seva vida.
Tota la informació relacionada amb aquesta fase encaixa perfectament amb els requisits establerts pel Passaport Digital de Producte.
— Com?
La marca podrà aprofitar aquest espai per educar i sensibilitzar el consumidor, mostrant-li amb total transparència quin impacte té rentar més o menys vegades la peça, utilitzar una temperatura de rentatge o una altra, fer servir més o menys detergent, assecar-la d’una manera o una altra, etc.
“La marca podrà aprofitar aquest espai [el Passaport Digital de Producte] per educar i sensibilitzar el consumidor.”
— Certament, la directiva europea fins i tot parla d’informar el consumidor sobre com reparar la peça.
Correcte. Aquesta eina també busca que la marca assumeixi part de la responsabilitat en la reparació del producte, facilitant l’extensió del seu cicle de vida.
A més, és un bon espai per educar el consumidor sobre el final de l’ús de la peça, de manera que aprengui a desfer-se’n de la forma menys impactant i que en maximitzi la recuperació tant com sigui possible.
— Creieu que tota aquesta informació ajudarà realment a incrementar la circularitat de la indústria tèxtil?
De la mateixa manera que la informació nutricional d’un producte no fa que la indústria alimentària sigui més sostenible per si sola, en el sector tèxtil tampoc podem pretendre que només compartint informació la indústria es transformi.
Però el que tenim clar és que, igual que ha passat en el sector alimentari, aquesta transparència oferirà al consumidor més llibertat a l’hora de prendre decisions.
Ara mateix, comprem roba sense saber realment què implica la nostra compra i l’usem sense tenir clar quin és el nostre impacte. Amb el Passaport Digital de
Producte i les noves regulacions europees, molts consumidors descobriran un món de coneixement i informació que fins ara desconeixien.
“Comprem roba sense saber què implica la nostra compra i l’usem sense tenir clar quin és el nostre impacte.”
— Per exemple?
Segurament es prendrà consciència de l’impacte econòmic i ambiental de tenir tantes peces de roba parades a l’armari, cosa que probablement potenciarà el lloguer de roba.
Aquesta és una pràctica habitual en la indústria de la mobilitat i, a mesura que la gent sigui més conscient dels impactes de la moda, és probable que s’extrapoli també a aquest sector.
— Quan podrem començar a veure passaports digitals?
En realitat, les marques ja poden anticipar-se a aquesta legislació incorporant aquesta informació a través de les dades que ofereix BCome.
Si ens referim a l’entrada en vigor oficial del Passaport Digital de Producte, encara no ens atrevim a donar una data exacta. La Unió Europea tampoc ho ha fet públic.
Es parlava inicialment del 2024, però sembla que es retardarà fins al 2025 o fins i tot al 2026.
El que queda clar és que les marques que s’anticipin a la seva entrada en vigor lideraran la narrativa de la transparència.
— I mentrestant, quin consell doneu al consumidor per prendre millors decisions de compra?
El més important és tenir clar quin ús li donarem a la peça. Potser, en lloc de comprar-la, és millor llogar-la o amprar-la.
També recomanem assegurar-nos que es tracta d’una peça de qualitat que pugui formar part del nostre armari a llarg termini.
Som fans de construir un armari amb peces que ens acompanyin durant molts anys, i per això és ideal comprar articles confeccionats de manera conscient, amb materials de qualitat que ens facin sentir còmodes i que reflecteixin la nostra identitat en termes d’estil.
— I les marques, què és el millor que poden fer avui per produir de manera més sostenible?
La fase de disseny és clau, però també ho són la selecció de materials, el sistema de distribució, el packaging, etc.
En definitiva, cal tenir en compte tota la cadena de valor.
Però, sobretot, les marques han de conèixer molt bé què hi ha darrere de les seves cadenes de subministrament, perquè només així podran accedir a dades reals, prendre decisions informades, minimitzar la seva petjada i identificar riscos.
Aquesta entrevista forma part d’un espai de debat impulsat per Girbau LAB i So Good So Cute, que busca generar reflexió i aportar llum a aspectes essencials de la circularitat en la indústria tèxtil. Veure altres articles publicats.
compartir