Texfor és la Confederació de la Indústria Tèxtil, l’entitat espanyola amb més representativitat del sector tèxtil. Actualment, agrupa més de 4.000 empreses, la gran majoria pimes, que donen feina a més de 45.000 treballadors i generen una riquesa anual superior als 5.000 M€. Una organització clau per accelerar la circularitat de la indústria tèxtil. Sobre això hem parlat amb el seu responsable de sostenibilitat, David Allo.
– David, la indústria tèxtil espanyola està preparada per a la circularitat?
Totalment. De fet, som líders internacionals en sostenibilitat. Això és perquè la indústria tèxtil espanyola s’ha caracteritzat per una gran eficiència de recursos (aigua, minves, químics, energia, residus, etc.), cosa que ens ha convertit, gairebé sense voler-ho, en abanderats del tema. A més, la legislació europea és la més exigent en aquestes qüestions, per la qual cosa no només la complim, sinó que comptem amb certificats que ens avalen.
El gran problema de tota aquesta transició legislativa és la coherència de la legislació. I, per descomptat, que el control de mercats permeti capitalitzar la inversió feta per complir-la.
“A Espanya som líders internacionals en sostenibilitat”.
– Anem per parts. Què vols dir amb coherència legislativa?
El Reglament Europeu de Disseny Ecològic marca una sèrie de requisits que hauran de complir els nous productes, també els tèxtils, com ara incorporar un percentatge de matèries reciclades o certs criteris d’ecodisseny, com l’ús de peces monomaterial, etc. Però la sostenibilitat d’un producte tèxtil és molt més complexa i depèn de la categoria del producte i de l’ús que se li donarà.
– Un exemple que puguem entendre?
La roba tècnica laboral o fins i tot l’esportiva són exemples molt il·lustratius. Perquè sigui roba duradora i compleixi els requisits tècnics per als quals ha estat dissenyada, sovint s’ha de renunciar al monomaterial i a les matèries primeres reciclades. Dues pràctiques considerades poc circulars, però que, en realitat, incrementen la seva durabilitat i eficiència. Si dicotomies com aquestes no s’expliquen bé, la mateixa legislació pot convertir-se en una eina de greenwashing.
“La mateixa legislació pot convertir-se en una eina de greenwashing”.
– I com pot ser la legislació més coherent?
Caldrà, i de fet ja s’està fent, estudiar el sector tèxtil amb molt detall i tenir en compte tota la seva casuística. S’hauria d’analitzar cada categoria de producte per separat i cada material. I marcar uns requisits diferents per a cadascun d’ells.
Però no es tracta només de legislació, sinó també d’educació ciutadana.
Tornant a l’exemple anterior: molta roba dissenyada per a la pràctica esportiva s’està utilitzant en el dia a dia i se sotmet a molts més rentats dels que estava pensat. Això genera un desgast inadequat d’un material que ha implicat molts recursos naturals. I, en alguns casos, a més, suposa el despreniment de molts microplàstics. La peça havia estat confeccionada per a la sostenibilitat, però el seu ús no és l’adequat.
“No es tracta només de legislació, sinó també d’educació ciutadana”.
– Tenim poca cultura tèxtil.
Molt poca. I és una llàstima, sobretot perquè moltes regions d’Espanya estan molt lligades al tèxtil, però la cultura en aquest àmbit s’ha perdut. Molt poca gent coneix els processos que s’amaguen darrere d’una simple samarreta, i això dificulta molt tant la compra de roba com la seva posterior cura a casa. Prop dels industrials tèxtils hi ha més coneixement sobre com es fa un fil, com es teixeix i com es tenyeix. Amb aquest coneixement, és més fàcil entendre la sostenibilitat del sector.
– Com es pot ajudar el consumidor a fer-ho millor?
Educant des de l’escola, per exemple. De fet, una de les tasques de Texfor és la formació i la divulgació, en escoles, amb cursos especialitzats i amb l’atenció als mitjans de comunicació. Un projecte molt interessant va ser Erasmus + Ecotex, des del qual es van formar més de 5.550 persones.
– I la mateixa indústria, pot influir en el comportament de l’usuari final?
En realitat ja ho fa, donant exemple, que a vegades no és el més mediàtic però sí el més efectiu. L’obsessió dels industrials espanyols és oferir la màxima qualitat i durabilitat amb la major eficiència energètica, d’aigua, de química, etc. Per principis, per reputació, per legislació i per competitivitat econòmica.
Una altra cosa és formar l’usuari en l’ús de la peça. Això ja és més complicat, ja que la indústria no està en contacte directe amb la ciutadania, i els escassos recursos que inverteixen en comunicació es destinen a relacionar-se amb les marques, que són els seus clients directes. Suposo que hauran de ser les marques les que fomentin aquestes bones pràctiques a través de les seves comunicacions amb el consumidor.
“Hauran de ser les marques les que fomentin aquestes bones pràctiques a través de les seves comunicacions amb el consumidor”.
– El Passaport Digital de Producte pot ser una bona eina?
Naturalment que ajudarà molt, sobretot perquè els consumidors amb cert interès accedeixin fàcilment a informació molt útil. El repte és arribar a aquelles que no mostren tant interès.
– França ha anunciat el llançament de l’“ecoscore”, una etiqueta que busca simplificar aquests missatges.
Sí, és un semàfor semblant al de la certificació energètica que identifica visualment la petjada ambiental del producte tèxtil. És molt interessant i tota ajuda serà benvinguda, però sempre sense oblidar que la sostenibilitat i la circularitat d’una peça no es limiten a la petjada ambiental. L’ús que se’n faci a casa i el final de vida que se li doni són claus.
Als mercats del sud d’Europa, el semàfor, encara, és el preu, tot i que crec que hi ha una tendència clara cap almenys és més.
“La sostenibilitat i la circularitat d’una peça no es limiten a la petjada ambiental. L’ús que se’n faci a casa i el final de vida que se li doni són claus”.
– Al principi de l’entrevista apuntaves que un altre dels grans reptes de la transició legislativa cap a la circularitat és el control dels mercats i la competitivitat en aquests. Què significa?
La legislació europea s’aplica a tots els productes que es vulguin comercialitzar dins d’Europa. I aquí el complicat serà controlar aquelles produccions que venen de fora. Actualment, el control de duanes és complex de gestionar, com ho evidencia el projecte REACH 4 textiles (*).
La por del sector industrial espanyol i europeu és la divergència entre el que es legisla i el que es pot controlar, així com el dumping ambiental i social. S’estan fent grans inversions per adaptar-se a la normativa i incrementar encara més la circularitat, i la dificultat rau en el fet que el mercat valori aquesta excel·lència.
A Europa ens trobem en una situació molt complexa de manca de competitivitat a causa de la falta de reconeixement de variables ambientals (descarbonització, eficiència en l’ús de l’aigua i la gestió de químics, evitar productes químics perillosos, etc.). Tot això són recursos, i ni tan sols les administracions públiques que legislen apliquen la coherència de les seves pròpies normes en les compres públiques.
“La por del sector industrial espanyol i europeu és la divergència entre el que es legisla i el que es pot controlar”.
– En aquest sentit, quines estratègies estan implementant els industrials espanyols per minimitzar la generació de residus i promoure el reciclatge en tota la cadena de subministrament?
Com t’he comentat, és una cosa que es fa des de sempre, com ara les filatures que només treballen amb fils regenerats, aprofitant no només la matèria primera sinó també el tint original. També hi ha qui ja ha començat a treballar amb colorants biobasats que substitueixen la química més convencional. I, òbviament, moltes fàbriques estan avançant molt ràpidament cap a la descarbonització, mitjançant plaques fotovoltaiques i el reaprofitament pràcticament total de l’aigua, així com una millor gestió dels residus sòlids a través de la simbiosi industrial.
Recentment, a Texfor hem impartit una formació específica sobre reciclatge tèxtil, analitzant casos d’èxit i les tecnologies més avançades que s’estan utilitzant actualment, així com les possibilitats d’innovació a curt i mitjà termini. També estem duent a terme activitats sobre descarbonització, química, etc.
– I la indústria està apostant també per nous models de negoci basats en la circularitat?
Això ho porten a l’ADN per competitivitat. Ara mateix, estan immersos en la digitalització i en ser capdavanters en la indústria 4.0, a més de col·laborar entre ells i establir aliances molt interessants amb startups creades amb aquest objectiu, com Recovo, que dona sortida a teixits descatalogats; Circoolar o Deleite Wear, que fomenten la servitització del tèxtil; o empreses que cerquen simbiosi industrial i noves aplicacions per als residus, com Insertega o fins i tot Moda-Re.
(*) REACH 4 textiles és un programa d’Euratex que promou una vigilància del mercat de productes tèxtils justa i efectiva amb l’objectiu, entre altres coses, de mantenir fora del mercat únic europeu els productes que no compleixen les normes.
Aquesta entrevista forma part d’un espai de debat impulsat per Girbau LAB i So Good So Cute, que busca generar reflexió i aportar llum a aspectes essencials de la circularitat en la indústria tèxtil. Veure altres articles publicats.
compartir