«L’objectiu de 080 Reborn és dignificar la roba de segona mà i la seva reutilització»

Estilisme de moda i publicitat, consultoria creativa, assessoria i promoció de moda. Això, i molt més, és Fermin & Gilles Stylist, el duet format per Gilles Saint Martin i Fermín Serret des de 1995, que ens ha delectat amb meravelloses editorials a les principals revistes de moda, campanyes publicitàries mítiques i múltiples projectes artístics.

Però des de So Good So Cute ens hem apropat a en Fermín i en Gilles per un dels seus darrers projectes que, segons les seves pròpies paraules, “segurament ha estat el més estimulant”: la creació de 080 Reborn, la desfilada de roba de segona mà encarregada per la 080 Barcelona Fashion amb l’objectiu de sensibilitzar i promoure el consum responsable també en la moda, alhora que dignificar-ne la reutilització. En pocs dies veurem el resultat de la segona edició d’aquesta passarel·la, dedicada en aquesta ocasió al reciclatge i l’upcycling.

 

 

— Fermín, Gilles, com heu viscut l’encàrrec de la 080 de portar roba de segona mà a la passarel·la?

En els nostres vint-i-cinc anys de trajectòria, hem realitzat projectes molt diversos i enriquidors. Però aquest ha estat gairebé un regal, un moment professional molt bonic. No és un encàrrec convencional. La segona mà i la reutilització formen part del nostre dia a dia professional, encara que moltes vegades no es vegi. Però poder construir una desfilada centrada en aquests valors ha estat meravellós. Alhora, ha estat un autèntic repte.

L’objectiu de Reborn és dignificar la roba de segona mà i la seva reutilització, de manera que la selecció de peces i els estilismes havien de ser més que excel·lents.

A més, nosaltres hem volgut aprofitar el projecte per anar més enllà de l’evident. A la primera edició, per exemple, centrada en la segona mà, no volíem limitar-nos a peces de grans firmes trobades en botigues vintage. Volíem crear estilismes amb peces més convencionals.

— Reborn és un cas aïllat o en els projectes editorials i campanyes de moda també es treballa amb roba de segona mà?

La nostra trajectòria professional ens ha permès treballar en projectes molt diferents i, certament, en la gran majoria es fa servir la segona mà, principalment per optimitzar recursos. I, per descomptat, per tenir cura del planeta. Fins i tot hem realitzat editorials en què totes les peces eren de segona mà.

 

— Però tinc la sensació que aquesta normalització de la segona mà que viviu entre professionals no ha arribat encara a la majoria de les llars.

Rotundament, no. I, sobretot a Espanya, la introducció de la segona mà entre els consumidors finals encara està molt verda.

 

“A Espanya, la introducció de la segona mà entre els consumidors finals encara està molt verda.”

 

— Per què?

Bàsicament, és una qüestió cultural. Durant molt temps, Espanya va viure tancada en si mateixa i amb molta escassetat. Això va fer que la segona mà es percebés com una qüestió caritativa, i aquesta idea encara perdura. La gent ho vol tot nou. Barat, però nou.

— I què es pot fer des de la indústria per revertir aquesta situació?

En primer lloc, és fonamental educar i sensibilitzar. Sabem que a les escoles ja es treballa força aquest tema, però a escala ciutadana encara queda molta feina per fer.

Iniciatives com Reborn o aquest cicle d’entrevistes que esteu fent són molt importants, però en necessitem més. Ens hem trobat massa vegades amb converses en què la gent diu que li fa fàstic portar roba de segona mà. I aquesta percepció ha de canviar.

 

“És fonamental educar i sensibilitzar la ciutadania sobre la segona mà i la reutilització.”

 

— Què més es pot fer?

Per canviar aquesta percepció, és molt important com es presenta la roba de segona mà al consumidor.
En aquest sentit, les empreses que es dediquen a la comercialització d’aquestes peces han de fer un esforç extra per dignificar-les: higienitzant-les, planxant-les i exposant-les de manera atractiva.

 

“Les botigues de segona mà han de ser espais atractius, han d’olorar bé, han de tenir una bona il·luminació i han d’inspirar.”

 

A més, és important reforçar el missatge de què significa per al nostre planeta reutilitzar la roba.

— A Europa és diferent?

Sí. Veus botigues molt cuidades, on tot està impecable. També es veu als carrers, on els outfits combinen amb total naturalitat peces noves amb peces vintage. Aquí, en canvi, predomina el consum exclusiu de roba nova perquè, si no, poden pensar que ets pobre.

 

“Les empreses que es dediquen a la comercialització de peces de segona mà han de fer un esforç extra per dignificar-les.”

 

— A Espanya no volem que es noti que vestim de segona mà.

Òbviament, depèn de la persona. Però, en general, si és roba més convencional, es tendeix a no voler evidenciar-ho. La cosa canvia quan es tracta de peces originals o més úniques; en aquests casos, a la gent li agrada dir que les ha trobat en una botiga de segona mà o que les ha heretat. És gairebé com haver guanyat un premi: han aconseguit alguna cosa especial i única i volen mostrar-ho.

— Aprofitant que darrerament heu freqüentat moltes botigues de roba de segona mà, qui les visita?

Hem detectat dos perfils força diferents. D’una banda, persones que busquen roba en bon estat i econòmica, mogudes principalment pel preu. D’altra banda, un públic més jove, fins i tot molt jove, que busca peces úniques. Ens va meravellar, per exemple, veure un nen de no més de dotze anys demanant a la seva mare que li comprés una samarreta vintage d’un equip de futbol, i com la mare no entenia per què no en preferia una de nova. També molta gent jove, sobretot estrangera, buscant peces úniques i especials. Creiem que ara falta que el conjunt de la ciutadania entri en aquestes botigues.

— Tot i això, estem veient com els grans de la moda comencen a crear projectes vinculats a la segona mà. Això vol dir que hi ha mercat, oi?

Sí, n’ hi ha. Encara que també és cert que la legislació europea els està obligant a diversificar els seus models de negoci per aprofundir en la circularitat de les seves peces. I la segona mà és una molt bona estratègia. Sigui com sigui, aquest tipus d’iniciatives són molt útils per aconseguir l’educació i sensibilització de la població de què parlàvem, així com la dignificació de les botigues de roba de segona mà.

 

“La legislació està obligant [les marques de moda] a diversificar els seus models de negoci per aprofundir en la circularitat de les seves peces. I la segona mà és una molt bona estratègia.”

 

— La roba de segona mà té un preu just?

La roba té un valor i aquest s’ha de reflectir en el preu. Ara bé, visitant botigues de segona mà, hem detectat que quan es tracta de peces de marca, úniques o de col·leccionista, sovint el preu és elevat, cosa que no ajuda a la democratització d’aquesta roba. Tornem així a la situació en què només certes persones tindran accés a les peces més interessants.

— Quines altres tendències de circularitat esteu veient aparèixer en el sector de la moda?

Estem veient un important auge de l’upcycling; és a dir, recuperar peces en desús i modificar-les de tal manera que millorin l’original. I la segona edició de Reborn n’és un clar exemple.

L’upcycling també és una molt bona manera d’allargar la vida de la roba de segona mà, vestir-la amb dignitat i, a més, revaloritzar-la. Hi ha dissenyadores i dissenyadors que estan introduint peces upcycled en el circuit de la moda, però també és una tècnica que pot desenvolupar qualsevol persona de manera individual, modificant la roba que ja té a l’armari i donant-li un toc especial i únic.

 

“Estem veient un important auge de l’upcycling.”

 

— I la durabilitat, es convertirà en tendència?

Clarament, fer la roba més duradora és un dels elements clau per incrementar-ne l’ús. I la legislació també està pressionant molt en aquest aspecte. En aquest sentit, les marques de luxe europees tenen molta experiència, ja que fabriquen amb uns estàndards de qualitat molt alts i en proximitat, perquè gairebé tot és made in Europe. A més, utilitzen matèries primeres molt selectes.

És curiós, però, com en les seves estratègies comunicatives deixen força de banda aquestes qüestions. Seria interessant que els donessin més protagonisme, perquè ajudaria a una major sensibilització.

— I el fenomen del fashion renting?

El lloguer de roba és una pràctica que fa molts anys que existeix per vestir en cerimònies o esdeveniments especials. I en publicitat, de fet, s’ha utilitzat sempre.

Ara estem veient com apareixen noves plataformes de lloguer de peces més convencionals, però la veritat és que no sabem si funcionarà. En el nostre entorn no hem vist encara gaire penetració d’aquesta tendència, però sona interessant.

— Llegeixo a les vostres xarxes socials que “la reutilització en el sector tèxtil és un món ple de sorpreses encara per explorar”. Us aventureu a anticipar-ne alguna?

És molt difícil fer prediccions perquè tot canvia molt ràpidament, però ens agrada imaginar un futur en què es pugui continuar gaudint de la moda sense comprometre el planeta.

En aquest sentit, creiem que la impressió 3D pot jugar un paper rellevant. Seria interessant, per exemple, poder imprimir a casa, amb filaments compostables, peces de roba per a les quals s’hagi comprat una llicència d’ús. Quan ja no les necessitis, podries portar-les a un centre on les transformarien de nou en matèria primera per a futures impressions.

 

“Ens agrada imaginar un futur en què es pugui continuar gaudint de la moda sense comprometre el planeta.”

 

— Per acabar, ens doneu algun consell per allargar la vida de la roba que tenim a l’armari mentre guanyem en estil?

El més important és gaudir de l’armari que ja tenim, treure’n el màxim profit. I si ens avorreix o veiem que alguna peça no la fem servir mai perquè ens vam equivocar en comprar-la, utilitzar l’upcycling per reinventar-la. Potser reconstruint-la amb una altra peça de segona mà o acudint a algun espai de customització. Cada vegada hi ha més opcions en aquest sentit.

Moltes gràcies, Fermín i Gilles, pel vostre temps i complicitat.

Aquesta entrevista forma part d’un espai de debat impulsat per Girbau LAB i So Good So Cute, que busca generar reflexió i aportar llum a aspectes essencials de la circularitat en la indústria tèxtil. Veure altres articles publicats.