«El disseny circular és una explosió de competències per a la persona que dissenya. És aclaparador i fascinant.»

Foto: Bethany Williams catwalk

Si parlem de circularitat en la indústria de la moda, és obligatori esmentar la Ellen MacArthur Foundation, una organització sense ànim de lucre que va néixer el 2015 per accelerar la transició cap a l’economia circular i que ha triat la moda i el tèxtil com un dels sectors principals per impulsar-la.

Un clar exemple d’això és Circular Design For Fashion, el llibre que la Ellen MacArthur Foundation va publicar el 2021 amb l’objectiu d’aprofundir en aquest concepte. I, sobretot, per crear una eina útil i atractiva que atragués professionals del disseny i altres actors de la indústria a aquesta meravellosa aventura de la moda circular.

Des de So Good So Cute, i gràcies al suport de Girbau LAB, avui tenim l’oportunitat d’entrevistar la responsable de l’edició d’aquest llibre tan necessari, la dissenyadora estratègica experta en disseny circular, Elodie Rousselot.

– Elodie, què va suposar la coordinació de Circular Design For Fashion?

Una oportunitat meravellosa. A la Ellen MacArthur Foundation s’han elaborat publicacions i documents molt sòlids, però amb un to més tècnic o orientat al món dels negocis. Amb aquest llibre es va voler, des del principi, acostar l’economia circular a un públic més creatiu.

Vam començar explorant i identificant els i les creatives de la indústria de la moda, i vam visitar diferents actors de la cadena de subministrament per entendre millor la realitat, les persones, les metodologies i els sistemes que hi ha darrere de cada decisió de disseny.

Vam descobrir que la formació en disseny circular era clarament necessària, així com crear guies senzilles per ajudar els creatius a saber per on començar. Durant la nostra recerca, ens vam adonar ràpidament que molts dissenyadors se sentien aclaparats pel concepte d’economia circular i no sabien com abordar-lo. Així és com vam decidir fer un llibre pràctic i accessible, que donés resposta a aquestes inquietuds.

 

«Amb aquest llibre es va voler, des del principi, acostar l’economia circular a un públic més creatiu.»

 

– Una edició meravellosa que ha guanyat diversos premis.

Sí, i amb un contingut molt treballat. Vam entrevistar més de cent persones, col·lectius i organitzacions, que es van convertir en generadors de contingut, crítics, amics i, en definitiva, una comunitat de dissenyadors circulars.

– Què és el disseny circular?

És disseny, sense més ni més. En realitat, no hauria de dir-se circular. I és que el disseny, per ser realment eficaç, hauria d’integrar de manera natural els tres principis de l’economia circular.

– I quins són aquests tres principis?

El primer, eliminar els residus i la contaminació. Això vol dir que, com a dissenyador/a, has de conèixer bé la cadena de subministrament i entendre com cada decisió pot generar residus o contaminació.

El segon, fer circular els productes i materials. Això implica replantejar el model de negoci per evitar que sigui lineal i assegurar que els productes tinguin més d’una vida útil.

I el tercer, regenerar la natura. Això requereix entendre els sistemes vius i com les teves decisions poden contribuir a fer-los més rics i diversos.

 

«El disseny circular és una explosió de competències per a la persona que dissenya. És aclaparador i fascinant.»

 

– Suposa un gran repte per als dissenyadors, oi?

Per descomptat. Aquest canvi de paradigma necessita persones pioneres que tirin endavant i marquin el camí. No tothom s’hi sumarà immediatament, però el missatge anirà calant.

– Es parla de disseny circular, sostenible i regeneratiu. Hi ha diferències?

Són modes. L’essència hauria de ser la mateixa: no prendre cap decisió de disseny sense pensar de manera sistèmica en els impactes que tindrà sobre la vida.

– Sona molt utòpic.

Cal ser realista. Quan dissenyes el packaging d’un perfum que ha d’estar llest en dues setmanes, tens limitacions. Però dins d’aquest escenari, sempre hi ha oportunitats.

El que és clar és que no podem continuar fent les coses com fins ara. L’augment de temperatura ja supera 1,5 graus i el futur immediat és molt preocupant. Les dues dècades vinents seran difícils, però encara som a temps de canviar el rumb.

 

«Encara som a temps de canviar el rumb. Aquest canvi depèn de les decisions que prenem avui.»

 

– Hi ha algun projecte del llibre que et sorprengués gratament?

Tots són molt interessants. Intentem mostrar exemples a diferents escales, des de grans corporacions fins a start-ups i dissenyadors emergents.

Un gran exemple és Bethany Williams, que integra impacte social en el seu model de negoci. També Nkwo Onwuka, de Nigèria, que reutilitza denim usat i descartat per Europa i els Estats Units per fer-ne noves creacions.

Un altre projecte fascinant és Sojo, una aplicació que connecta persones que necessiten arreglar la seva roba amb sastres locals mitjançant mobilitat sostenible com la bicicleta. Una alternativa innovadora al consum d’un sol ús.

– Quina rebuda ha tingut el llibre?

Molt bona. Ens vam adonar que els estudiants de moda necessitaven un recurs com Circular Design For Fashion. Encara que no està concebut com un llibre de text, també funciona com a tal.

– I les grans firmes? És real que es vol apostar per la circularitat? O hi ha més màrqueting que altra cosa?

No diria que és màrqueting. He vist gent treballant-hi. Si només fos màrqueting, aquests equips no existirien. A més, hi ha inversions importants per fomentar aquest model de treball. Això sí, cada empresa té el seu punt de vista i la seva identitat sobre aquest tema. Algunes decideixen crear una col·lecció molt circular, però només una; d’altres experimenten amb models de negoci circulars a petita escala. Recentment, hem vist el servei de reparació que ha posat en marxa Zara precisament a Espanya. I cada vegada tinc més sorpreses positives quan miro les etiquetes, amb peces monomaterials i un outsourcing més acurat. Encara més, moltes grans corporacions estan fent molt més del que saben comunicar. Tot i això, òbviament, encara queda molt per fer. I molt per aprendre.

 

«Moltes grans corporacions estan fent molt més del que saben comunicar».

 

 

– Quins són els principals reptes de la moda circular?

Hi ha reptes al llarg de tota la cadena de subministrament, des de la producció de fibra fins al sistema econòmic en què es basa la indústria de la moda, la gestió de residus i els evidents problemes ètics i socials que genera l’economia lineal.

A escala personal, una de les perspectives que he triat per enfocar la meva feina ara és l’agricultura: la manera com produïm els nostres aliments, així com les fibres que fem servir per als nostres teixits, és un dels principals factors d’emissió de carboni, de pèrdua de biodiversitat, de contaminació del sòl i l’aigua, i de fragilitat dels sistemes ecològics i socials.

– Quin seria el principal repte entorn de les fibres naturals?

Produir fibres de manera regenerativa en les quantitats necessàries per alimentar la indústria de la moda actual és un desafiament immens. ¿És sostenible que totes les persones del planeta tinguem una samarreta de cotó? ¿Hi ha capacitat per cultivar tant cotó de manera regenerativa per a tanta samarreta? ¿Seria possible utilitzar fibres que ja existeixen naturalment a l’entorn on vivim? ¿Com podem tornar a un sistema de producció més local i integrat, i alhora accessible per a tothom?

Un projecte apassionant en aquest sentit és Fibershed, una organització sense ànim de lucre que dona suport al desenvolupament de comunitats locals productores de fibra, com agricultors, tintorers i teixidors que produeixen fibres seguint els cicles estacionals, la recuperació ecològica i l’ocupació justa, i les connecta amb marques i dissenyadors.

 

«És sostenible que totes les persones del planeta tinguem una samarreta de cotó?»

 

– És la llana una bona alternativa? Com conviu amb el veganisme?

Si s’obté d’una manera responsable, per a mi sí. Estic totalment en contra de la crueltat animal i de la ramaderia intensiva. Però és clar que en un món ideal els animals formen part d’un sistema d’agroecologia. En aquest sentit, no veig res de dolent en aprofitar el que els animals ens poden donar en una relació equilibrada i de respecte a ells. Entenc que aquest model està molt lluny de l’agricultura o la ramaderia industrial.

Crec també que l’impacte mediambiental d’una fibra natural, produïda amb respecte i no tractada amb productes químics, sempre serà menor que l’impacte d’una fibra desenvolupada a partir de petroli.

– Com el que es fa servir per crear el mal anomenat “cuir vegà”.

Exactament. I molts altres materials nous que, malgrat provenir de matèria orgànica, es barregen amb derivats del petroli (com l’àcid polilàctic i la resina a base de petroli), fet que impedeix la seva biodegradabilitat i, al mateix temps, que siguin reciclables. Això, al meu entendre, tampoc és el camí.

– I què ens dius del plàstic reciclat?

Una tendència suposadament circular és la de produir peces monomaterial fetes exclusivament de polièster reciclat. Si es tracta de peces tècniques que requereixen rentats molt ocasionals, no em sembla malament, ja que són eficients i duradores en termes d’ús, permeten recuperar un plàstic ja existent (en comptes de produir-ne de nou), faciliten la reciclabilitat de la peça i, durant l’ús, no desprenen tants micro i nano plàstics, perquè passen menys per la rentadora.

Tanmateix, cal tenir en compte que el polièster tampoc es pot reciclar indefinidament. Va perdent qualitat a cada cicle. I perquè es pugui reciclar correctament, ha de seguir una sèrie de passos: estar identificat com a monomaterial (és a dir, polièster, i que això consti a l’etiqueta); arribar a un centre de reciclatge on una persona el reconegui com a tal; i ser enviat a una planta de reciclatge que el pugui transformar.

A més, reciclar també requereix energia, així que tampoc ho consideraria la solució definitiva.

 

«Reciclar no és la ‘solució miraculosa’ de l’economia circular».

 

– I llavors, què podem fer com a consumidores per fomentar la moda circular?

Clarament, consumir menys. Sé que és una solució radical, però és l’única realment eficaç. És un tema delicat perquè qüestiona el sistema econòmic en què s’ha basat la nostra economia i el nostre estil de vida. Recomano molt la lectura de Post Growth—Life After Capitalism (Postcreixement, la vida després del capitalisme), de Tim Jackson. També és molt interessant el model de l’economia del dònut.

Si concretem, podem treure més profit del que ja tenim i substituir l’hàbit de comprar pel de llogar o demanar com a préstec. També recórrer a la segona mà, que permet estrenar sense realment fer-ho.

I potser, connectar de manera més profunda amb la natura que ens envolta. Cuidem millor allò que coneixem més.

– I a més curt termini, més enllà de reduir el consum, què hem de tenir en compte en l’ús de la roba?

Cuidar la roba que ja tenim, rentar-la menys. Per exemple, la roba texana no s’hauria de rentar gairebé mai, perquè cada cop que ho fas, la malmets. Si vols eliminar bacteris i olors, de tant en tant posa-la al congelador. I llestos.

La llana i altres teixits naturals, simplement aireja’ls, i veuràs com eliminen la mala olor de manera natural, a diferència dels sintètics.

Per rentar la roba tècnica de polièster, pots fer servir un filtre per a la rentadora que atrapi els microplàstics, tot i que després cal veure com es gestionen aquests residus.

– Tot això depèn en gran part que les marques ens donin informació detallada.

Exactament. És el nostre deure com a consumidores exigir transparència i traçabilitat.

– Com veus el futur de la moda?

Si em trec el barret pessimista, vull pensar que encara està tot per fer i transformar. Tenim un repte enorme però també molt potent. Podem construir nous models econòmics a la moda i al seu voltant. Això em dona força i orgull, perquè en realitat em sento útil formant part d’aquest canvi sistèmic. I totes ho podem ser.

Actualment, Elodie Rousselot treballa a OpenSC, una empresa orientada a verificar la producció d’aliments sostenibles i amb baixes emissions de carboni en origen. L’objectiu és ajudar a transformar els sistemes alimentaris mundials per fer front a la crisi climàtica i protegir les persones i el planeta.

Aquesta entrevista forma part d’un espai de debat impulsat per Girbau LAB i So Good So Cute, que busca generar reflexió i aportar llum a aspectes essencials de la circularitat en la indústria tèxtil