WOLFGANG AMADEUS MOZART
Serenate Notturne

Ref: AVSA9846

• Le Concert des Nations
• Jordi Savall

La carrera de Mozart es divideix prou clarament en dues parts: abans i després del gener de 1779, data del seu retorn a Salzburg després del seu viatge a Mannheim i a París. Tenia llavors vint-i-tres anys. Dos anys més tard, s’instal·lava a Viena, per passar-hi la part essencial del seu últim decenni. Amb poques excepcions, les seves obres més importants se situen en la segona part de la seva existència. Fins al 1781 va efectuar molts viatges però Salzburg, la seva ciutat natal, va continuar sent el seu port base. De les quatre obres del programa d’aquest disc, les dues més antigues van ser compostes a Salzburg i les altres dues a Viena uns deu anys més tard. Tres d’elles se situen sota el signe de la nit, cosa que cal entendre no en el sentit romàntic, sinó en el que li donava un cert segle XVIII, que aplicava el terme “notturno” a pàgines del gènere de divertiment o més aviat de serenata que es tocaven en principi, però no necessàriament, a la nit o al vespre. Tant les dues obres de Salzburg com les dues de Viena formen una parella, val a dir que de manera ben diferent.

Mozart va viure a Salzburg sota el regnat de dos prínceps-arquebisbes: Sigismund Christoph von Schrattenbach (1698-1771), príncep-arquebisbe a partir de 1753, i Hieronymus Franz Joseph von Colloredo (1732-1812), elegit el 14 de març de 1772 –a la quaranta-novena volta de l’escrutini!– per un col·legi format pels canonges de la catedral. Candidat de la cort de Viena, Colloredo va ser acollit bastant fredament. Un dels seus primers gestos va ser d’acordar a Mozart, pels seus serveis en tant que Konzertmeister (violonista), un salari anual de cent cinquanta florins. Es tractava del primer salari que rebia el jove compositor que llavors tenia setze anys. Ràpidament, Colloredo es va apartar de la política dels seus predecessors. Adepte de les Lumières, enemic de la pompa i dels esplendors barrocs, tenia en el seu gabinet de treball uns bustos de Voltaire i de Rousseau. La vida cultural de Salzburg es va beneficiar molt d’aquesta nova orientació, però la música se’n va ressentir, ja que una reducció dràstica de les despeses i unes mesures fiscals severes –Schrattenbach havia pràcticament buidat les caixes– van disminuir en gran mesura els recursos que tradicionalment havien servit de font als músics per subvencionar el seu art. Però si aquests canvis van afectar la tradició, també és cert que van fer néixer a Salzburg altres tipus d’activitats musicals. A mitjan dels anys 1770, la majoria de les obres instrumentals de Mozart van ser escrites no per a la cort, on de totes maneres se n’hi van interpretar moltes, sinó per a altres mecenes a part de Colloredo o per a concerts privats, en la qual cosa Leopold certament l’encoratjà. Així han passat a la posteritat les famílies Lodron, von Lützow i fins i tot Haffner. Més enllà dels aspectes sovint amables i galants, aquestes obres –que en bona part li foren retribuïdes– mostren que a Salzburg, Mozart va ser comprès i encoratjat. Li van permetre d’exhibir les seves capacitats de virtuós i de desenvolupar-se com a compositor.

+ Informació al llibret del CD

MARC VIGNAL