WILLIAM LAWES Consort Sets in Five & Six Parts

Reference: AV9823

• Hespèrion XXI
• Jordi Savall

“El rei mai no es va sentir tant apesarat per la mort d’un parent tan proper o d’un tan noble senyor, com per la notícia de la mort del seu estimat servent William Lawes. L’afligí profundament la mort de qui havia estimat en vida i solia anomenar Pare de la Música”.

History of the worthies of England, Thomas Fuller (1662)

Amb la mort accidental de William Lawes als 43 anys, durant el setge de Chester el 24 de setembre de 1645, Anglaterra va perdre prematurament una de les personalitats musicals més innovadores i fascinants del seu temps. Per retre homenatge a aquest genial compositor, massa temps oblidat “Father of Musick”, volem celebrar el 400 aniversari del seu naixement presentant aquest enregistrament complet de les deu Consort Suites a Cinc i Sis parts.

Aquesta col·lecció de fantasies, In Nomine, Aires, i danses, concebuda en la més clàssica tradició del conjunt de violes (amb 5 Sets a 5 parts per a 5 violes i orgue, i 5 Sets a 6 parts que interpretem amb 2 violins, 4 violes i orgue), és amb certesa la creació de William Lawes on l’essència del seu Art enigmàtic, apassionat i innovador, es manifesta en la seva forma més pura i evident; invenció i mestria, audàcia i rigor, sensibilitat i virtuosisme, poesia i passió, espiritualitat i sensualitat, es combinen i desenvolupen, amb una gran llibertat, a través d’un complet i atrevit domini expressiu de tots els aspectes melòdics, contrapuntístics i harmònics. William Lawes assumeix sense compromisos un discurs musical que, àdhuc en la nostra època, sorprèn per la seva força expressiva, i la seva contundent modernitat.

Després de més de trenta anys d’estudi i experiència amb l’equip de violistes d’Hespèrion XX i XXI (investigació, pedagogia, concerts i enregistraments) en el repertori de la música per a “Consort” de violes, des dels seus orígens fins a les últimes Fantasies de Henry Purcell, i especialment amb enregistraments dels autors més representatius com: Christopher Tye, William Byrd, Anthony Holborne, John Dowland, William Brade, Orlando Gibbons, John Coprario, Alfonso Ferrabosco, John Jenkins, Matthew Locke, i el mateix Henry Purcell, sense oblidar els meravellosos autors dels períodes elisabetians i jacobites, hem abordat amb un gran respecte i fascinació la interpretació de la música de William Lawes, conscients sobretot que el grau d’audàcia i d’experimentació —evidents en tants moments per l’extrema gosadia en el tractament de la polifonia instrumental, com també pel caràcter únic i marcadament personal de la seva escriptura— estan animats per una lògica interior profunda, sempre al servei del sentit i de l’expressió musical més pura.

Com les Lacrimae de Dowland, les Fantasias de Purcell, L’art de la fuga de Bach, Les set últimes paraules de Crist a la Creu de Haydn o els últims quartets de Beethoven, els Consort Sets de William Lawes mereixen ser coneguts no només per ser una de les creacions més originals, entre totes les obres mestres de la música de cambra de tots els temps, sinó sobretot, per l’extraordinària bellesa, poesia i passió que contenen en un diàleg equilibrat, sons, melodies i harmonies fugaces, que es desgranen al seu torn com reflexos preciosos d’un esperit excepcional, testimoni sensible i enigmàtic que tot just comencem a conèixer, però que serà, cada vegada més, una presència imprescindible en aquest fascinant procés de recuperació viva d’un passat musical transcendent.

JORDI SAVALL
Viena, 30 abril 2002