W.A. MOZART
Le Testament Symphonique

A mitjan 1788, Mozart assolia, als 32 anys, la plena maduresa creativa que marca les seves tres últimes simfonies, obres cabdals absolutes que compongué en un període molt curt, amb prou feines un mes i mig. Aquest extraordinari “massís simfònic” de tres cims, format per les simfonies 39a en mi bemoll del 26 de juny, 40a en sol menor del 25 de juliol i 41a en do major Júpiter del 10 d’agost, representa sense cap mena de dubte el seu “testament simfònic”.

ALIA VOX AVSA9934
CD1 : 71’59
CD2 : 75’42
W. A. MOZART
Le Testament Symphonique
(KV543, 550, 477)

CD1

Symphonie n. 39 en Mi♭ majeur, KV 543 (1788)

• 1. Adagio – Allegro 10’36
• 2. Andante con moto   7’27
• 3. Menuetto : Allegretto – Trio   4’00
• 4. Allegro   8’34

Symphonie n. 40 en Sol mineur, KV 550 (1788)

• 5. Molto allegro 7’19
• 6. Andante 14’07
• 7. Menuetto : Allegretto – Trio 4’24
• 8. Allegro assai 9’37

9. Maurerische Trauermusik, K 477 (1785) 5’21

CD2

Symphonie n. 40 en Sol mineur, KV 550 (1788)

• 1. Molto allegro 7’19
• 2. Andante 14’07
• 3. Menuetto : Allegretto – Trio 4’24
• 4. Allegro assai 9’37

Symphonie n. 41 en Re majeur, « Jupiter », KV 551 (1788)

• Allegro vivace 12’20
• Andante cantabile 10’00
• Menuetto : Allegretto – Trio   5’05
• Molto allegro 12’37

LE CONCERT DES NATIONS
Manfredo Kraemer concertino

Direction : JORDI SAVALL

Enregistrements des Symphonies réalisés du 19 au 22 juin 2017 et du 6 au 8 juin 2018
à la Collégiale de Cardona (Catalogne) par Manuel Mohino.
Maurerische Trauermusik enregistré en août 1991 à l’Église des Dominicains à Guebwiller (Alsace) par Pierre Verany.

El testament simfònic de Mozart

1787-1791
Anys de maduresa creativa, anys de desesperació
 

A mitjan 1788, Mozart assolia, als 32 anys, la plena maduresa creativa que marca les seves tres últimes simfonies, obres cabdals absolutes que compongué en un període molt curt, amb prou feines un mes i mig. Aquest extraordinari “massís simfònic” de tres cims, format per les simfonies 39a en mi bemoll del 26 de juny, 40a en sol menor del 25 de juliol i 41a en do major Júpiter del 10 d’agost, representa sense cap mena de dubte el seu “testament simfònic”: una feina titànica que acomplí sense obeir a cap encàrrec concret i, no ho oblidem, en unes condicions de vida extremament precàries, com ho demostra aquesta carta –gairebé contemporània de la composició de la simfonia en sol menor (K.550), acabada el 25 de juliol– enviada a Michael Puchberg, membre de la lògia Zur Wahrheit (La veritat), qui en aquella època sovint atenia positivament les seves peticions desesperades d’ajut, prestant-li regularment diners:

“Molt estimat amic i germà de l’Orde,

les penes i les preocupacions han arribat a complicar els meus assumptes fins a tal punt que ara he d’aconseguir uns diners per a aquests dos compromisos. Us demano, en nom de la nostra amistat, aquest favor: però caldria que fos de seguida. Perdoneu-me que us importuni, però coneixeu prou la meva situació.”

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Melbourne, 28 de març de 2019

[1] Afegim a la nostra edició de les tres últimes simfonies de Mozart l’enregistrament de la Maurische Trauermusik com a bonus track per a situar-nos millor en l’ambient musical i espiritual de les lògies maçòniques, a les quals Mozart es trobava tan íntimament lligat. Per qüestió de temps, se situa al final del primer disc, si bé el moment ideal per a escoltar-la també pot ser després de l’últim moviment de la simfonia Júpiter.

2 Es tracta del mateix Lichnowsky que quinze anys més tard, l’octubre de 1806, amenaçà Beethoven d’arrestar-lo si s’obstinava a negar-se a tocar el piano per als oficials francesos allotjats al seu castell (Silèsia estava ocupada per l’exèrcit napoleònic des de la batalla d’Austerlitz); el compositor marxà de casa del seu hoste després d’una disputa violenta i li envià una nota, de la qual sobra qualsevol comentari:

“Príncep, allò que vós sou, ho sou per l’atzar del naixement. Allò que jo soc, ho soc per mi. De prínceps, n’hi ha i n’hi haurà milers. Però només hi ha un Beethoven.”

Bibliografia

Hocquard, Jean-Victor. Mozart. Éditions du Seuil, París 1970.
Massin, Jean i Massin, Brigitte. Wolfgang Amadeus Mozart. París. Fayard 1970.
Nohl, Ludwig. Mozart nach den Schilderungen seiner Zeitgenossen, Leipzig, 1880.
Robbins Landon, Howard Chandler. Mozart et les francs-maçons. Thames & Hudson, París 1982.
Robbins Landon, Howard Chandler. The Mozart Compendium. Thames & Hudson, Londres 1990.
De Curzon, Henri. (Traducció) Les Lettres de Mozart. Éditions Minerva, Ginebra-París 1986.