VENEZIA MILLENARIA
700-1797

Referència: AVSA9925

Durant més d’un mil·lenni, del 700 al 1797, la ciutat de Venècia exercí un paper preponderant a la Mediterrània i a la història mundial. Fundada pels bizantins, aquests dotaren la llacuna d’una dimensió d’intermediària entre Orient i Occident, situada entre les desembocadures de dos rius on petits hàbitats precaris s’adossaven al litoral. Aquesta ciutat aquàtica per essència, amb les seves ramificacions de canals, esdevingué el domini de mercaders de tots els orígens, que tanmateix acabarien remant tots plegats en una mateixa direcció: fer fructificar els negocis, els intercanvis i els interessos. Progressivament, s’anà instaurant un comerç que feia transitar productes d’Orient (espècies, sedes, metalls preciosos, objectes de luxe) a Occident, mentre altres productes o aliments (per exemple, sal o fusta) partien cap a llevant.
En instaurar una “república”, representada per un sistema de govern oligàrquic encapçalat per un dux elegit a títol vitalici, Venècia aprofundí la seva independència davant Bizanci, fins a imposar-se més aviat com a soci comercial que no pas com a vassall.

VENÈCIA MIL·LENÀRIA

700-1797

Durant més d’un mil·lenni, del 700 al 1797, la ciutat de Venècia exercí un paper preponderant a la Mediterrània i a la història mundial. Fundada pels bizantins, aquests dotaren la llacuna d’una dimensió d’intermediària entre Orient i Occident, situada entre les desembocadures de dos rius on petits hàbitats precaris s’adossaven al litoral. Aquesta ciutat aquàtica per essència, amb les seves ramificacions de canals, esdevingué el domini de mercaders de tots els orígens, que tanmateix acabarien remant tots plegats en una mateixa direcció: fer fructificar els negocis, els intercanvis i els interessos. Progressivament, s’anà instaurant un comerç que feia transitar productes d’Orient (espècies, sedes, metalls preciosos, objectes de luxe) a Occident, mentre altres productes o aliments (per exemple, sal o fusta) partien cap a llevant.
En instaurar una “república”, representada per un sistema de govern oligàrquic encapçalat per un dux elegit a títol vitalici, Venècia aprofundí la seva independència davant Bizanci, fins a imposar-se més aviat com a soci comercial que no pas com a vassall.

Al llarg d’aquest mil·lenni, aquesta ciutat mítica esdevingué rica, independent i potent força de pressa, gràcies al seu desenvolupament naval. Després de resistir Carlemany, competí amb Roma fins a convertir-se en la primera potència econòmica de la conca mediterrània, cosa que li permeté de desenvolupar-se en tots els camps tècnics, científics i culturals: arquitectura, obres d’art en l’àmbit de la pintura, la literatura i la música, entre d’altres.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Bellaterra, 2 d’octubre de 2017