THE CELTIC VIOL II
Treble Viol & Lyra Viol

Referència: AVSA9878

• Jordi Savall
• Andrew Lawrence-King
• Frank McGuire

El repertori cèltic es conserva actualment de manera molt diversa i en tendències d’interpretació molt diferents: per un costat, hi ha músics que continuen estudiant i tocant el repertori segons la tradició més pura i, de l’altre, els que a partir del 1970 es van inspirar en un estil musical new traditional desenvolupat per grups pioners com The Chieftains i Ceoltóirí Chualann; finalment, trobem aquells que a partir dels anys vuitanta van transformar les tradicions en “formes vendibles, modernes i sincrètiques”.

Tota obra d’art és filla del seu temps i,
molt sovint, la mare dels nostres sentiments.Vassili Kandinsky
De l’espiritual en l’art, Munic, 1912

Com ja vaig recordar al meu text Elogi de la transmissió, al primer enregistrament de La Viola Cèltica, “al contrari de certes cultures orientals que s’han desenvolupat sobretot en un espai de tradició oral, al món occidental únicament les músiques anomenades tradicionals, populars o folklòriques han sabut perdurar gràcies a aquests mecanismes de transmissió no escrita. Si la cara és el mirall de l’ànima, la música d’un poble és el reflex de l’esperit de la seva identitat, originàriament individual, però que pren forma amb el temps com a imatge del conjunt d’un espai cultural propi i únic. Qualsevol música transmesa i conservada per tradició oral és el resultat d’una feliç supervivència, seguida d’un llarg procés de selecció i de síntesi.” En qualsevol cas, aquests processos de transmissió són també camins d’evolució, d’innovació i, per tant, de transformació atès que s’exposen a les influències més diverses d’altres estils musicals estrangers o moderns, fins i tot molt llunyans, tot resultant en noves i legítimes formes d’interpretar-los.

El repertori cèltic es conserva actualment de manera molt diversa i en tendències d’interpretació molt diferents: per un costat, hi ha músics que continuen estudiant i tocant el repertori segons la tradició més pura i, de l’altre, els que a partir del 1970 es van inspirar en un estil musical new traditional desenvolupat per grups pioners com The Chieftains i Ceoltóirí Chualann; finalment, trobem aquells que a partir dels anys vuitanta van transformar les tradicions en “formes vendibles, modernes i sincrètiques”. Els fenòmens més importants en la internacionalització de la música i dansa irlandesa i escocesa van ser els macroespectacles Riverdance, Lord of the Dance i Black 47. La tradició i la innovació estan estretament lligades amb les actuacions de Lúnasa (enregistraments en viu al Towne Crier Cafér de Pawling, Nova York, juliol 2003). Tots aquests grups mostren noves maneres de remodelar i sincretitzar la música cèltica damunt l’escenari. Alguns creuen que aquests desenvolupaments revelen la capacitat d’adaptació de la tradició, mentre altres consideren marginal l’afany de comercialització. «A les darreres dècades s’han esdevingut una sèrie de desenvolupaments musicals que han demostrat ser brots d’un tronc comú de la música tradicional i, al mateix temps, un cul de sac: la introducció d’instruments elèctrics, la introducció d’estils de rock i la introducció d’altres estils musicals ètnics.» (Nicholas Carolan. Director de l’Arxiu Irlandès de Música Tradicional de Dublín. Carolan 2000).

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Abadia de Fontfreda (França)
29 de juliol de 2010