THE CELTIC VIOL
Airs and dances

Referència: AVSA9865

• Jordi Savall
• Andrew Laurence-King

La música expressa i estén allò que la paraula deixa de ser capaç de dir, i el temps filtra i neteja de tot el que no és essencial aquestes melodies transmeses per tradició oral. És així que totes aquestes músiques d’autors que sovint han restat en l’anonimat han esdevingut, gràcies a llur vitalitat, bellesa, emoció i encant, indispensables per a celebrar els moments més determinants de les diferents etapes de la vida quotidiana i de la vida humana. Cançons per a vèncer la tristesa o per a celebrar les bones notícies, danses per a festivar els moments de felicitat i d’alegria, planys per a superar la pèrdua d’una persona estimada o el record d’una desgràcia, totes aquestes obres meravelloses, però tanmateix fràgils, representen l’aportació sensible i més personal de les cultures, sovint marginades o perseguides, a la història de la creació musical. Resten i restaran als nostres cors com les veritables veus i l’esperit essencial d’una civilització que ha sabut i sap guardar viva, gràcies a la música, la memòria i l’ànima de la seva identitat històrica.

The man that hath no music in himself,
Nor is not moved with concord of sweet sounds,
Is fit for treasons, stratagems, and spoils;
The motions of his spirit are dull as the night,
And the affections dark as Erebus
Let no such man be trusted. Mark the music.

William Shakespeare The Merchant of Venice, Act V, Scene 1

L’home que no porta música dintre seu
ni se sent commogut per l’harmonia dels dolços sons,
és prest per a traïcions, estratagemes i maldats.
La motivació del seu esperit és fosca com la nit
i els seus desigs obscurs com Èreb:
malfiem-nos de tal home; escoltem la música.

William Shakespeare El Mercader de Venècia, acte V, escena I

Si la cara és el mirall de l’ànima, la música d’un poble és el reflex de l’esperit de la seva identitat, originàriament individual, però que pren forma amb el temps com a imatge del conjunt d’un espai cultural propi i únic. Qualsevol música transmesa i conservada per tradició oral és el resultat d’una feliç supervivència, seguida d’un llarg procés de selecció i de síntesi. Al contrari de certes cultures orientals que s’han desenvolupat sobretot en un espai de tradició oral, al món occidental únicament les músiques anomenades tradicionals, populars o folklòriques han sabut perdurar gràcies a aquests mecanismes de transmissió no escrita.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Bellaterra, 20 de febrer de 2009