TARQUINIO MERULA
Su la cetra amorosa

Referència: AVSA9862

• Jordi Savall
• Montserrat Figueras

Juntament amb Luigi Rossi, Francesco Cavalli i Giacomo Carissimi, Tarquinio Merula forma part de la generació de compositors nascuts entre 1595 i 1605 per als quals l’estil concertant deixa de ser un llenguatge novedós per convertir-se, des de la seva infantesa, en el medi musical que constitueix l’expressió predominant del seu temps. Nascut el 1595 a Bussetto, es forma probablement a la catedral de Cremona, passant a alternar –després d’ocupar el càrrec d’organista a la ciutat llombarda de Lodi i a la cort reial de Varsòvia– diverses vegades des del 1626 el càrrec de mestre de capella a les catedrals de Cremona i Bèrgam.

Mentre Rossi, Cavalli i Carissimi no assoleixen el zènit de la seva carrera fins a mitjan segle o després, Merula crea la major part de la seva obra en una època en la qual els grans compositors de la generació anterior, Claudio Monteverdi i Alessandro Grandi (al qual, per cert, succeeix a Bèrgam), encara marquen l’escena musical a Itàlia. Ja el 1622, Merula publica una col•lecció, avui perduda, de cants solistes i el 1638 –any de la publicació del VIII Llibre de madrigals de Monteverdi– una segona col•lecció solista titulada Curtio precipitato ed altri Capricij, com a darrer volum d’un total de set amb música vocal profana. A part de la xacona del II Llibre de madrigals de 1633, totes les composicions vocals del present enregistrament provenen d’aquest volum, imprès com a op. 13 per l’editor venecià Bartolomeo Magni.

+ Informació al llibret del CD

JOACHIM STEINHEUER
Traducció: Gilbert Bofill i Ball