SIEUR DE SAINTE-COLOMBE
Concerts à deux violes esgales

Referència: AVSA9885

• Wieland Kuijken
• Jordi Savall

De Monsieur de Sainte Colombe no és sabut res o ben poc, ni tan sols el seu nom de pila, i el misteri de la seva figura no ha fet sinó augmentar amb el que es desprèn dels Concerts per a dues violes, els únics que s’han conservat fins avui. Els violistes sabien que era l’inventor de la setena corda que fou afegida a l’instrument a França. Hom dedueix que tingué dues filles pel fet de donar concerts juntament amb elles. I Titon du Tillet explica la simpàtica anècdota de Marin Marais com escoltava en secret el seu mestre, amagat sota la cabana en una morera, on aquest “tocava la viola amb més tranquil·litat i delit”.

LA VIDA DOBLE DE MONSIEUR DE SAINTE COLOMBE

De Monsieur de Sainte Colombe no és sabut res o ben poc, ni tan sols el seu nom de pila, i el misteri de la seva figura no ha fet sinó augmentar amb el que es desprèn dels Concerts per a dues violes, els únics que s’han conservat fins avui. Els violistes sabien que era l’inventor de la setena corda que fou afegida a l’instrument a França. Hom dedueix que tingué dues filles pel fet de donar concerts juntament amb elles. I Titon du Tillet explica la simpàtica anècdota de Marin Marais com escoltava en secret el seu mestre, amagat sota la cabana en una morera, on aquest “tocava la viola amb més tranquil·litat i delit”. Això és tot. Sobre aquesta barreja d’ignorància i d’anècdotes pintoresques, una música estranya, una mica llunyana i distant, greu i sàvia, sorgida de cap gènere conegut, impossible d’adscriure a una escola concreta o a un tipus d’escriptura definit, arribada del no-res al bell mig de la història de la música. És aquí que apareixen un creador de paraules i un creador d’imatges: una novel·la i un film anirien a donar de sobte una cara a Monsieur de Sainte Colombe i a les seves filles, construir la cabana i omplir-la “amb delit” de música. Monsieur de Sainte Colombe esdevenia algú, i el més sorprenent és que la seva figura sorgeix no tant de dos petits fets anecdòtics coneguts (les filles i la cabana), sinó de la seva pròpia música. La seva gravetat esdevé la solitud distant i brusca d’un home replegat en ell mateix i del tot ocupat en transformar en sons la nostàlgia, l’irremeiable i els desigs insatisfets. És una biografia sorgida de la música: Les Regrets, Les Pleurs, La Rêveuse engendraren una tragèdia, imatges i paraules nascudes de la música sense paraules.

+ Informació al llibret del CD

PHILIPPE BEAUSSANT
Traducció : Gilbert Bofill i Ball