PEIWOH
Arianna Savall

Fa molt de temps, a Orient hi va néixer l’arpa, un arc, cinc cordes i unes mans que l’abraçaven… Pèrsia, Egipte, Grècia, la cultura celta i el món asiàtic en són el seu bressol. En el conte taoista de Peiwoh vivim el misteri de l’art com un procés màgic, on se’ns explica que ja en temps llunyans es vivia la creació artística com un acte sagrat. En aquesta metàfora de l’arpa, veiem que cadascun de nosaltres, es pot transformar en un arbre per esdevenir una arpa, per ser un instrument, i deixar que la música ompli el nostre cos i la nostra ànima. En la filosofia Zen, la sensació de buidor és fonamental per poder tornar a omplir-nos de les coses de la vida; per inspirar aire nou, hem d’expirar tot l’aire que guardem, d’aquesta manera, buidant-nos, com fa l’arpista Peiwoh, ens podrem omplir d’aire nou, d’una música que fluirà a través nostre com si fóssim les cordes de l’arpa i vibréssim amb el dolç alè d’un vent, transformant-nos en un arpa eòlica, l’arpa del vent.

Peiwoh és una inspiració de diverses tradicions que m’han ajudat a crear i donar veu al meu món musical, i una de les fonts de la qual més n’he begut és la música antiga i l’art de la improvisació: unes fonts infinites. Des que vaig començar a fer cançons, la idea d’acompanyar-me a l’arpa triple se’m feia cada cop més evident, la profunditat i subtilesa de l’arpa barroca italiana em va fascinar. La seva sonoritat envoltant és molt diversa i es diferencia de qualsevol altra arpa, ja que tot i ser de l’època barroca, té unes possibilitats cromàtiques i sonores molt modernes i riques que s’adapten perfectament a l’esperit de les meves cançons i acarona la veu suaument sense tapar-la mai. Hi ha també moments on sentim una petita arpa gòtica, de sonoritats càlides, llunyanes i també directes, i la més arcaica d’elles és una arpa celta de sons màgics i ancestrals. Agraeixo a en Rainer Thurau i a en Franz Reschenhofer la seva gran capacitat creativa, que m’ha ofert la possibilitat de compartir i crear amb aquests meravellosos instruments, nous camins i experiències. Una de les altres fonts que m’han inspirat intensament és la de la música tradicional, tan propera a la música antiga! I també no puc oblidar el llarg aprenentatge del món clàssic i romàntic que formen part dels primers anys d’estudi.

+ Informació al llibret del CD

ARIANNA SAVALL
Bellaterra, 8 de març 2009