MARIN MARAIS
Suitte d’un Gôut Etranger, Pièces de Viole IV Livre

Ref: AVSA9851

• Jordi Savall
• Pierre Hantaï
• Philippe Pierlot
• Xavier Díaz-Latorre
• Rolf Lislevand
• Andrew Lawrence-King
• Pedro Estevan

Va ser vers l’any 1959 quan vaig descobrir l’existència del compositor Marin Marais i les seves Peces per a Viola. Jo tenia 17 anys i estudiava el violoncel des de feia només uns escassos dos anys. Curiós com sóc de mena, jo ja cercava aleshores obres desconegudes i músiques que ningú no tocava. A Barcelona, a la botiga “Casa Beethoven”, situada al número 97 de les famoses Rambles, vaig trobar una “Suite en re menor” que em va semblar força interessant, arranjada per a violoncel per Christian Döbereiner i publicada per Schott & Co. el 1933. Recordo que immediatament em vaig sentir seduït pel caràcter tan original de les diferents peces que contenia: Prélude, Sarabande Grave, Paysanne, Charivary, i més especialment pels Couplets des Folies d’Espagne. El que em fascinava de totes aquestes músiques, que he anat descobrint a poc a poc i a les quals hi he retornat assíduament, com a les de François Couperin, Caix d’Hervelois, August Kühnel, Jan Schenk, Christopher Simpson, Diego Ortiz i, naturalment, les tres sonates per viola de gamba i clavecí de J.S.Bach, era el gust intens i marcat d’un món antic i desconegut però que al mateix temps era molt actual per ser ple de vida, de poesia i d’imaginació.

Uns quants anys més tard, durant l’estiu de 1965, un mes després d’haver acabat els meus estudis de violoncel, vaig tornar a Barcelona després d’un Stage de Música a Santiago de Compostela on vaig treballar la música de cambra barroca amb el clavecinista Rafael Puyana. Ell em va aconsellar d’aprendre a tocar la viola de gamba, el veritable instrument pel qual s’havien composat aquelles músiques i que jo tocava aleshores amb el violoncel. De camí a Barcelona vaig anotar en la meva agenda: “cercar una viola de gamba.” En arribar m’esperava una sorpresa: el mestre Enric Gispert, director del conjunt de música antiga Ars Musicae, volia parlar amb mi. Em va proposar de deixar-me una viola de gamba, sempre que jo estés interessat en aprendre seriosament aquell instrument. Em va demanar que col·laborés en la seva formació per a formar un conjunt de violes per a fer concerts i enregistraments. Més tard, vaig entendre que havia estat Montserrat Figueras, que també cantava en aquest conjunt i que també havia estudiat violoncel al Conservatori, la qui havia fet que el mestre Enric Gispert es fixés en un jove violoncel·lista que interpretava molt bé Bach i el repertori barroc. Aquesta fou una trobada determinant que constituí i constitueix encara una part essencial i indissoluble de tot allò creatiu que humanament i musical hi ha en la meva vida.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Bellaterra, estiu de 2006

Les altres seleccions dedicades als altres Llibres van ser enregistrades, sempre a Saint Lambert des Bois, l’abril de 1978 (Primer Llibre), març de 1983 (Cinquè Llibre), i gener de 1992 (Tercer Llibre).
2 Citat en la Vie de musiciens et autres joueurs d’instruments du règne de Louis le Grand.