MAESTROS DEL SIGLO DE ORO
Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero, Tomás Luis de Victoria

Referència: AVSA9867

• La Capella Reial de Catalunya
• Hespèrion XX
• Jordi Savall

Des de molt aviat, la litúrgia dels difunts –que inclou el Rèquiem, la Missa Funeral i l’Ofici dels Difunts pròpiament dit– tenia una importància considerable entre les autoritats eclesiàstiques hispàniques i els compositors religiosos de la Península. Al llarg de l’Edat Mitjana, d’acord amb les descripcions documentals conservades, la mort d’un gran senyor, com el Comte de Barcelona o el sobirà de qualsevol dels regnes peninsulars de Lleó, Castella, Aragó o Navarra, solia anar acompanyada per impressionants cerimònies de dol en les quals la solemnitat de la litúrgia era sovint ressaltada pel planctus, una mena de lamentació allargassada, accessòria, que era cantada monofònicament i de la qual s’han conservat diversos exemples.

Quan el Rèquiem va començar a ser escrit en estil polifònic al final del segle XV, seguint els exemples de Dufay i Ockeghem, els músics hispànics van ser dels primers que van adoptar aquesta pràctica sistemàticament, de manera que gairebé cada gran compositor peninsular del segle XVI, començant per Pedro de Escobar i Juan García de Basurto, ens ha deixat almenys una versió polifònica de la Missa pro defunctis. El feixuc ambient místic que dominava bona part de la cultura hispànica durant aquest període, com a resultat de l’ensulsiada espiritual i de la crisi de valors en què Europa havia caigut des de l’eclosió de la Reforma, hi tindria una influència directa. De fet, el contingut altament dramàtic dels texts del Rèquiem sembla cobrir tots els temes que polaritzaven els grans temors i dubtes de l’home del segle XVI: el pas ràpid del temps, la naturalesa transitòria de la vida terrenal, els misteris contraposats de la mortalitat i l’eternitat, la culpa sentida per una ànima davant Déu, la contundència del judici final i la súplica humana per la mercè divina.

+ Informació al llibret del CD

RUI VIEIRA NERY
Traducció: Gilbert Bofill i Ball