LUIGI BOCHERINI
Fandango, Simfonie & Musica Notturna di Madrid

Ref: AVSA9845

• Jordi Savall
• LE CONCERT DES NATIONS

Tot i que Boccherini va compondre villancets, cantates, oratoris, una missa, motets, les anomenades àries acadèmiques (de concert) per a soprano i orquestra sobre textos de Metastasio i una sarsuela sobre Ramón de la Cruz, la major part de la seva producció és música instrumental. Aquest fet no era gaire freqüent en el seu temps, i encara menys al seu país d’origen, bressol de l’òpera i font de música vocal sacra i profana. Dins d’aquesta gran producció, la música de cambra de Boccherini ocupa un lloc destacat, entre altres coses perquè la seva primera etapa espanyola es va desenvolupar al servei de l’infant Lluís, i aquest germà del rei Carles III, molt aficionat a la música, disposava d’un quartet de corda integrat per membres d’una mateixa família, els Font. Si a aquest quartet s’hi incorporava el mateix Boccherini, s’explica l’alt nombre i la qualitat dels seus quintets de corda amb dos violoncels.

A més dels instruments de corda, Boccherini va emprar en la música de cambra els de teclat –clavicèmbal i piano– i la guitarra, en aquest darrer cas com a conseqüència de la seva relació amb un noble català establert a Madrid, Borja de Riquer, marquès de Benavent. Els quintets amb guitarra són arranjaments d’obres escrites anteriorment per a quartet de corda amb un altre violoncel, com és el cas del Quintet núm. 4 en re major G. 448, o bé per a quartet de corda i piano, com passa amb el Quintet núm. 7 en mi menor, G. 451.

+ Informació al llibret del CD

ANDRES RUIZ TARAZONA

(1) Speck, Christian: Les àries de concert de Boccherini. Mozart-Jahrbuch 2000 p. 225-244. Speck és l’editor de les simfonies completes de Luigi Boccherini.
(2) Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà, de Vicent Martín i Soler, va aparèixer en un enregistrament de Le Concert des Nations dirigit per Jordi Savall l’any 1991 (Astrée/Auvidis).