L’ORFEO
Claudio Monteverdi

Referència: AVSA9911

• • LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYA
  • LE CONCERT DES NATIONS
  • Jordi Savall

El mite d’Orfeu és un dels més obscurs i més ple de simbolisme de tota la mitologia hel·lènica. D’orígens antiquíssims, es va desenvolupar fins a esdevenir una veritable teologia, entorn de la qual existia una abundant literatura, en gran part de caràcter esotèric. Orfeu és el «cantant» per excel·lència, el Músic i el Poeta. Toca admirablement la lira i la cítara, la invenció de la qual se li atribueix. D’ell es deia que sabia cantar i tocar uns cants tan suaus que les bèsties salvatges el seguien, els arbres i les plantes s’inclinaven cap a ell i els homes més ferotges es calmaven totalment.

El mite d’Orfeu és un dels més obscurs i més ple de simbolisme de tota la mitologia hel·lènica. D’orígens antiquíssims, es va desenvolupar fins a esdevenir una veritable teologia, entorn de la qual existia una abundant literatura, en gran part de caràcter esotèric. Orfeu és el «cantant» per excel·lència, el Músic i el Poeta. Toca admirablement la lira i la cítara, la invenció de la qual se li atribueix. D’ell es deia que sabia cantar i tocar uns cants tan suaus que les bèsties salvatges el seguien, els arbres i les plantes s’inclinaven cap a ell i els homes més ferotges es calmaven totalment.

En el 1libre IV de Les Geòrgiques de Virgili (70-19 aC), trobem la versió més rica i completa d’un dels mites més cèlebres relatius a Orfeu: el de la seva davallada als inferns per amor a la seva dona, Eurídice, morta d’una picada de serpent quan intentava escapar-se de la persecució d’Aristeu. Amb els accents de la seva lira i del seu cant aconsegueix d’encisar no solament els monstres de l’infern, sinó també els déus infernals. Els poetes rivalitzen en imaginació per descriure els efectes d’aquesta música divina. Finalment, els déus infernals accepten les seves súpliques amb la condició que Orfeu tornarà a la llum del dia, seguit d’Eurídice, sense girar-se per mirar-la, abans de sortir del seu reialme. Arribat quasi a la fi, Orfeu té un dubte terrible: no l’han enganyat? Eurídice és realment darrera d’ell? Tot seguit es gira, i Eurídice mor una segona vegada. Orfeu prova de tornar-la a buscar, però aquesta vegada Carant és inflexible i ha de tornar entre els humans, inconsolable.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL