LE CONCERT SPIRITUEL
Au temps de Louis XV (1725-1774)

Referència: AVSA9877

• Le Concert des Nations
• Jordi Savall

L’orígen dels concerts privats, tant a França com a tot Europa, es remunta a les èpoques antigues, quan la música, desbordant les esglésies i els palaus, comença a organitzar-se a les cases privades i als jardins a l’aire lluire. Es al París del final del regne de Lluís XIV, en el que “rien n’est si à la mode que la musique, passion des honnestes gens et des personnes de qualité”, com ens explica Huber Le Blanc (autor del famós pamflet Défense de la Basse de viole, contre les entreprises du violon et les prétensions du violoncelle. Amsterdam 1740), però és durant “La Régence” que comença la primera veritable sèrie de concerts privats, amb les primeres activitats del ben aviat famós cicle del Concert Spirituel. La denominació de Concert Spirituel li ve donada pel fet que fou creat per poder organitzar concerts durant la Quaresma i festivitats religioses catòliques, uns trenta-cinc dies a l’any durant el quals s’aturaven totes les activitats “profanes” de les principals institucions musicals i teatrals com l’Òpera de París, la Comédie-Française i la Comédie-Italienne.

Durant molts anys, els concerts van tenir lloc en la magníficament decorada Salle des Cent Suisses (Saló de la Guàrdia Suïssa) al Palau de les Tulleries. Els concerts començaven a les sis de la tarda, i estaven destinats principalment a la gran burgesia, l’aristocràcia menor i els visitants estrangers. Els programes estaven constituïts d’una mescla d’obres corals espirituals i d’obres de virtuosisme instrumental franceses i d’autors estrangers italians i alemanys. Anne Danican Philidor, nascut a París el 1681, fill del bibliotecari de la música del rei Lluís XIV, va inaugurar la sèrie de concerts el 18 de març de 1725. El programa d’aquest primer concert estava composat d’una suite d’airs de violons de Michel-Richard Delalande, del seu grand motet “Confitebor”, del Concerto grosso escrit per la nit de Nadal d’Arcangelo Corelli i un segon motet à grand choeur “Cantate Domino” del mateix Delalande. Si bé les músiques franceses dominen amplament el repertori dels primers anys amb obres de Couperin, Campra, La Lande, Mondonville, Rebel, Bernier, Gilles, Boismortier, Corrette, Charpentier i Rameau, ben aviat s’incorporen les músiques instrumentals i vocals d’autors italians, anglesos i alemanys, com Corelli, Pergolesi, Vivaldi, Bononcini, Geminiani, Händel, Telemann, Haydn i Mozart, que entusiasmen els aficionats i apassionats de noves músiques.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL & JOSEP MARIA VILAR