LA VOIX DE L’EMOTION II

Referència: AVDVD 9904

• Montserrat Figueras

Ja fa més de dos anys que la Montserrat Figueras ens va deixar sobtadament, el 23 de novembre de 2011. És una llarga i nova etapa de la nostra vida que s’ha esvaït com un sospir, un sospir embolcallat i marcat pel contrast entre la vida d’una absència física definitiva i la gran riquesa d’aquesta memòria d’allò viscut que resta intensament present. Els silencis i les llàgrimes que han omplert el nostre cor durant els primers temps d’aquesta dolorosa etapa, portadora també de tanta enyorança i de nostàlgia profunda, han fet lentament lloc –com els raigs del sol després de la tempesta– a pensaments positius d’agraïment i d’alegria, a un sentiment de profund reconeixement de qui fou, durant més de quaranta anys, una companya atenta, fidel i sensible i sobretot una veritable musa, sempre inspiradora i còmplice.

Ja fa més de dos anys que la Montserrat Figueras ens va deixar sobtadament, el 23 de novembre de 2011. És una llarga i nova etapa de la nostra vida que s’ha esvaït com un sospir, un sospir embolcallat i marcat pel contrast entre la vida d’una absència física definitiva i la gran riquesa d’aquesta memòria d’allò viscut que resta intensament present. Els silencis i les llàgrimes que han omplert el nostre cor durant els primers temps d’aquesta dolorosa etapa, portadora també de tanta enyorança i de nostàlgia profunda, han fet lentament lloc –com els raigs del sol després de la tempesta– a pensaments positius d’agraïment i d’alegria, a un sentiment de profund reconeixement de qui fou, durant més de quaranta anys, una companya atenta, fidel i sensible i sobretot una veritable musa, sempre inspiradora i còmplice.

És, doncs, la fi necessària i inevitable d’un primer període que –gràcies a llargues estones de reflexió vital sobre el sentit de la pròpia vida i sobre la viabilitat i la continuïtat dels nostres projectes musicals– ens ha permès de completar aquesta adaptació indispensable a una nova vida emocional i musical. D’aquesta manera, passats els mesos, hem hagut d’aprendre a posar a prova la transformació d’aquest sentiment de tristor profunda en una expressió de generositat, acollint-la com una nova amiga, una amiga molt propera que ens acompanyarà i que romandrà per sempre entre nosaltres. Records íntims de tants matins i dies que no tornaran mai més, però també moments de consol per la presència calorosa del seu esperit i l’inoblidable record de la seva bella humanitat.

Mil imatges de records preciosos ens han permès de cloure, finalment sense massa resistència, aquesta etapa tan essencial: una etapa on hem hagut d’entendre, dins la profunditat del nostre cor, el sentit real del terme impermanència. Sense impermanència, la vida mateixa no seria possible, i és la força de la nostra memòria que torna aquesta impermanència acceptable: gràcies a l’emoció i a la bellesa, l’esperit mai no es mor.

Les diferents cançons de bressol, cants, romanços, àries, laments i lloances a la Mare de Déu, a les quals la Montserrat dóna vida en aquest segon recull de “La veu de l’emoció II”, ens permetran sentir fins a quin punt resta actual el meravellós missatge artístic, humà i espiritual del seu art. Els nostres sentits restaran tocats per una gamma infinita d’expressions i de sons d’una bellesa tan pura, que gravaran aquesta nova “Veu de l’emoció” per sempre més en la nostra memòria més íntima.

Sense esclats pertorbadors, sense artificis superficials, a través de les melodies tan diverses però sempre punyents d’una cançó de bressol portuguesa, dels villancets del segle d’or, dels laments sefardites, del recitar cantando de Giulio Caccini o de Claudio Monteverdi, d’àries en ostinato de Tarquinio Merula, de cançons dansades de José Marin, de les Lagrime d’affano de Ferran Sor, de la dolça evocació de la Mare de Déu per Max Reger o bé de la tendra cançó de bressol catalana que clou el recull, la veu de Montserrat Figueras ens acaricia i ens embolcalla en un miler de dolçors, un miler de llàgrimes de tristesa nostàlgica o d’alegria lluminosa, un miler de records que restaran a la nostra memòria com a punts àlgids de gràcia i d’emoció compartits sense fi.

JORDI SAVALL
Vol de Miami a Seattle
Vespre del 27 de febrer de 2014