JEANNE D’ARC
Batailles et Prisons

Refèrencia: AVSA9891

• Jordi Savall
• La Capella Reial de Catalunya
• Hespérion XXI

Gràcies als nombrosos treballs d’historiadors prestigiosos i d’investigadors de França i de l’estranger, la història veritable de Joana d’Arc és avui, en línies generals, accessible i força coneguda arreu del món. Aquesta història arriba més enllà dels termes de “mite”, de “llegenda” i de “folklore” que sovint s’han trobat en el seu context, de la ploma de nombrosos escriptors, a partir del fet que el que coneixem de Joana la Donzella es basa en documents realment autèntics: cròniques, cartes públiques i privades, registres del Parlament de París, manuscrits amb signatures notarials i els texts dels dos processos dels quals fou objecte, un en vida, l’altre després de morta… tots ells rigorosament passats pel sedàs de la més elevada exigència de la metodologia historiogràfica. Desgraciadament, això no ha evitat que tot tipus de llegendes i històries falses hagin sigut presentades com a veritats ocultes o fins i tot com a noves descobertes. Però el que més m’ha sorprès, parlant amb diferents persones durant la preparació d’aquest projecte, ha sigut constatar amb quina facilitat havia oblidat la gent, fins i tot del món de la cultura, informacions essencials –com la signatura del Tractat de Troyes– que es troben a l’origen i culminen aquest antic i llarg conflicte, que al seu temps oposà de manera tan violenta anglesos i francesos. “Sense els sentits no hi ha memòria, i sense memòria no hi ha esperit”, ens recorda Voltaire a la seva Aventure de la mémoire (1773). És per això que, per molt important que sigui, la nostra capacitat de memòria personal sovint es limita a concentrar-se en els fets, coneixements i experiències que apreciem i ens són més propers o que ens han afectat fortament. El conjunt de tots aquests records determina la memòria històrica d’un poble, i d’ella depèn la nostra capacitat per a mantenir viva la memòria dels gests heroics i excepcionals que han sigut viscuts pels homes i les dones d’altres èpoques, però també de les tragèdies i dels patiments de l’ésser humà, que sovint es troba sol –com és el cas de Joana d’Arc– davant ideologies sufocants i fanatismes mortífers. El mal absolut és sempre el que l’home infligeix a l’home. Ja s’ha dit i repetit moltes vegades, però cal insistir-hi, com fa Régine Pernoud: “El passat no ens dóna cap exemple de destí més extraordinari que el d’aquesta ‘Donzella’ de dinou anys. Tant si hom hi veu una enviada de Déu com una heroïna sorgida del poble per alliberar-lo, no deixa ningú indiferent: tant Voltaire com Schiller, tant Anatole France i Renan com Péguy i Claudel, tant els historiadors de l’École nationale des chartes com els de diumenges, tant els savis japonesos com els universitaris russos.”

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
San Juan de Puerto Rico
4 de març de 2012