J.S. BACH
Musikalisches Opfer

Reference: AV9817

• Jordi Savall
• Le Concert des Nations

De totes les obres tardanes de Bach, composicions majors que sintetitzen el seu art i la seva ciència, l’Ofrena musical és des de fa temps la més cèlebre. Per als melòmans, aquesta notorietat ha precedit la de les Variacions Goldberg o la de L’Art de la fuga i, en canvi, no ha estat assolida pel segon llibre de l’El clavecí ben temprat, les Variacions canòniques o Els cors de Leipzig per a orgue.
Hi ha diverses raons per començar parlant dels encants de l’admirable Sonata en trio, que n’ocupa una gran part. Els músics d’avui dia hi afegiran l’interès apassionat que posaven Schoenberg i Stravinsky als seus cànons o la mirada escrutadora de Webern quan proposà una orquestració magistral del seu Ricercar a 6. Potser, també, la part d’anècdota més o menys llegendària lligada a la seva gènesi ha pogut satisfer la curiositat dels auditors per una obra que, tanmateix, continua envoltada de misteri.
Només parlarem breument de les circumstàncies que van suscitar aquesta Ofrena. Carl Philipp Emanuel Bach, segon fill de Johann Sebastian, era des de feia uns anys clavecinista del jove rei de Prússia, Frederic II. El monarca, apassionadament enamorat de la música, l’empenyé perquè fes anar “el vell Bach” a la seva cort. Així, la primavera de 1747 i a l’edat de 62 anys, Bach arribà a Potsdam acompanyat del seu fill gran, Wilhelm Friedemann. Tan aviat hi fou, s’hagué de presentar a la cort. La premsa informà així de l’esdeveniment: “Al vespre, més o menys en el moment en què la Música ordinària de la Cambra entra habitualment a les Estances Reials, s’anuncià a Sa Majestat que el Capellmeister Bach havia arribat a Potsdam i que en aquell moment era a la seva avantcambra on esperava la seva graciosa autorització per escoltar la música. Sa Majestat donà immediatament l’ordre de fer-lo entrar, tot seguit es posà davant l’instrument anomenat forte et piano, i tingué la bondat de tocar en persona, sense cap preparació, un tema sobre el qual el Capellmeister Bach degué improvisar una fuga. […] Bach trobà tan dens i bell el tema que se li havia donat, que el volgué plasmar sobre paper en una fuga veritable i el volgué fer gravar tot seguit sobre coure”.

+ Informació al llibret del CD