ISTANBUL
Dimitrie Cantemir
1673-1723

Referència: AVSA9870

• Hespèrion XXI
• JORDI SAVALL

El llibre de la ciència de la música de Dimitrie Cantemir, que constitueix la base històrica per al nostre enregistrament, és un document excepcional amb moltes perspectives, d’entrada com a font fonamental de coneixement de la teoria, l’estil i les formes musicals otomanes del segle XVII, però també com a un dels testimonis més interessants de la vida musical d’un dels països orientals més importants. Aquest recull de 355 composicions (nou de les quals del propi Cantemir), escrites en un sistema de notació musical inventat pel seu autor, representa la col·lecció més important de música instrumental otomana dels segles XVI i XVII que ha arribat fins als nostres dies. Vaig començar a descobrir aquest repertori el 1999, durant la preparació del projecte sobre Isabel la Catòlica, quan el nostre col·laborador i amic Dimitri Psonis, especialista en músiques orientals, ens va presentar una antiga marxa guerrera d’aquesta col·lecció com a il·lustració musical que, al seu temps, serví per a rememorar la conquesta de Constantinoble per les tropes otomanes de Mehmet II.

A la cruïlla de dos continents, l’europeu i l’asiàtic, ISTAMBUL per als otomans, CONSTANTINOBLE per als bizantins constitueix, ja a l’època de Dimitrie Cantemir (1673-1723), un escenari privilegiat de la història. Malgrat el record i la presència, ben evident, de l’antic Bizanci, va esdevenir l’autèntic cor del món religiós i cultural musulmà. Una barreja extraordinària de pobles i de religions atreia sense parar nombrosos viatgers i artistes europeus. Cantemir hi va arribar el 1693, a l’edat de vint anys, primer com a ostatge, després com a representant diplomàtic del seu pare, que governava Moldàvia. Esdevingué un famós intèrpret de tanbur, una mena de llaüt de coll llarg, i també va ser un compositor altament apreciat per la seva obra Kitâbu ‘Ilmi’l-Mûsîkî (“El llibre de la ciència de la música”), que dedicà al soldà Ahmet III (1703-1730).

Heus aquí el context històric dins el qual va prendre forma el nostre projecte sobre El llibre de la ciència de la música de Dimitrie Cantemir i les tradicions musicals sefardites i armènies. La nostra intenció és presentar les músiques instrumentals “erudites” de la cort otomana del segle XVII a partir de l’obra de Cantemir i en diàleg i alternança amb les músiques “tradicionals” del poble, representades aquí per les tradicions orals dels músics armenis i de les comunitats sefardites que, després de ser expulsades dels regnes hispànics, van trobar acollida a les ciutats de l’Imperi Otomà, com Istambul o Esmirna.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Edimburg, agost de 2009

Traducció: Gilbert Bofill i Ball

PD. Voldria agrair a Amnon Shiloah, Stefan Lemny i Ursula i Kurt Reinhard la important tasca de recerca i anàlisi duta a terme sobre la història, la música i l’època que ha servit per a documentar algunes fonts del meu comentari.