HENRY PURCELL (1659-1695)
The Fairy Queen & The Prophetess

Referència: AVSA9866

• Le Concert des Nations
• Jordi Savall

Els anglesos van ser tardans en matèria operística. Després de la restauració de la monarquia el 1660, hom podria esperar que l’estament dramatúrgic adoptés amb entusiasme el nou gènere: al capdavall, el forà tornava a estar de moda. El propi Carles II creà un conjunt de corda a semblança dels Vingt-Quatre Violons du Roi de Lluís XIV, mentre a França, l’òpera italiana iniciava el seu periple triomfal després de la seva exitosa implantació. Però per algun motiu o altre, els primers intents de popularitzar l’òpera a Anglaterra (ja fos en italià o en vernacle) fracassaren. En canvi, la pràctica d’introduir música incidental en obres de teatre i màscares va prendre una creixent importància. Aquesta música podia emmarcar l’acció (a l’estil d’una obertura), comentar-la (en el cas de peces vocals) o acompanyar moments de dansa; en qualsevol cas, la seva relació amb l’argument era sovint tangencial. A mig camí entre l’òpera pròpiament dita i aquests sencills intermedis, es troba la semiòpera, un gènere autòcton sorgit bàsicament a partir de l’aversió, tant de moda, a la pròpia òpera: fet i fet, la despesa d’una producció completa de The Fairy Queen podia, pel cap baix, comparar-se amb les extravagàncies operístiques del continent.

+ Informació al llibret del CD

FABRICE FITCH

Traducció: Gilbert Bofill i Ball