GEORG FRIEDRICH HANDEL
Messiah

Totes les formes d’expressió i de declamació vocal i instrumental característiques del llenguatge barroc són desplegades al Messies de Haendel amb una meravellosa diversitat. Ens trobem davant una sublim meditació musical que supera la simple narració, per accedir –lluny del realisme de Jesús– al propi misteri de la creació i la redempció, a través d’una triple reflexió sobre el combat entre la llum i les tenebres, la redempció de la humanitat i finalment la relació entre Déu i l’home.

GEORGE FREDERIC HAENDEL
A la recerca de la llum
EL MESSIES

Per a entendre què va significar El Messies per al propi Haendel, ens hem de situar al moment de la seva crisi espiritual, financera i física, el 1737: fou l’any en què els principals teatres d’òpera, com el Haymarket o l’Òpera de la Noblesa (Nobility Opera) van fer fallida; el 13 d’abril, Haendel patí un atac de paràlisi; i el 20 de novembre moria la reina Carolina, la més constant de les seves protectores i una amiga fidel. A tot això cal afegir la terrible pressió contínua que li havia causat la doble responsabilitat com a músic i impresario durant tot l’any 1736 i el prodigiós volum de feina lliurat el 1737, que van vèncer la seva constitució robusta. Prou motius que n’hi havia, perquè des de gener s’anaren succeint les estrenes: Partenope, Arminio, Parnassso in Festa, Alexander’s Feast, Il Trionfo i Esther, on interpretà, per gran alegria dels espectadors, els seus Concerts per a orgue, esdevinguts un dels principals elements del seu èxit. Tot just havia enllestit Berenice, Haendel arranjà un nou pasticcio: Didone abbandonata. Però aquesta vegada, no en pogué realitzar l’estrena, prevista per al 13 d’abril: restà paralitzat a tot el costat dret, i la seva ment afectada; el colós d’ahir quedava prostrat, en estat llastimós. El 14 de maig, el London Evening Post anunciava la notícia de la malaltia que, “si no es produeix guarició, podria privar el públic de belles composicions”. En homenatge al músic, la família reial assistí a l’estrena de Berenice, el 18 de maig. Tanmateix, sense el seu director, l’empresa fracassà. Se’n feu una darrera representació el 15 de juny, en benefici del compositor. Uns dies més tard, el conjunt es va desfer, i Strada i Conti van deixar Londres. L’11 de juny, la Nobility Opera també tancava les portes.

Com molt bé indica Jean-François Labie, la vida de Haendel presentà un caire molt particular, aquell 1737: “Arriba al punt més baix de la seva carrera. Per a molts, és un home acabat. Tot allò que havia construït amb audàcia, obstinació i prodigiosa autoconfiança sembla esfondrar-se. Per altra banda, aquell mateix any seria l’inici d’una nova carrera, el començament d’un ascens cap a una glòria encara més gran i més definitiva que la que havia conegut fins aleshores.” Així doncs, sorgeixen diverses preguntes: fins a quin punt el canvi profund que es produeix a partir d’una espantosa crisi de salut ja era latent des de feia mesos? O era la febre per reeixir, la ràbia per estar encara impedit, contrariat en els seus projectes, menystingut pels mediocres que li impedien d’analitzar objectivament les raons del comportament del públic i de veure les possibilitats d’una autèntica innovació, l’oratori? Aquest gènere musical s’anava imposant amb força creixent com un divertiment, la connotació religiosa del qual ressonava cada vegada menys, mentre l’òpera italiana era penalitzada a causa dels prejudicis puritans de la noblesa i de la burgesia comerciant, properes al poder.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Bellaterra, 11 de setembre de 2019

BIBLIOGRAFIA SELECCIONADA

Gallois, Jean. Haendel. Éditions Solfèges/Seuil. París 1980.

Labie Jean-François. G. F. Haendel. Diapason. Éditions Robert Laffont. Paris 1981.

Mainwaring, John, Memoirs of the Life of the Late George Frederic Haendel, R. & J. Dodsley, Londres 1760.

Müller von asow, Hedwig, i Müller, Erich H., Georg Friedrich Händel: Biographie, Briefe und Schriften, Lindau im Bodensee: Frisch und Perneder, 1949.

Raugel, Félix. Georges Frédéric Haendel. Histoire de la Musique, Encyclopédie de La Pléiade. Vol. I (p. 1863-1881). Éditions Gallimard. París 1960.

Rouviere Olivier. Le Messie de Haendel. Notes del programa. Concerts a la Capella Reial, Versalles, 18 i 19 de desembre de 2017.