GUERRE & PAIX
(1614-1714)

Referència: AVSA9908

• Jordi Savall
• la Capella Reial de Catalunya
• Le Concert des Nations
• Hespèrion XXI

Amb aquest nou llibre-CD, “Guerra i Pau a l’Europa del barroc”, fem un repàs, a través de la música, del gran segle que precedí la fi de la Guerra de Successió Espanyola, el 1714, tot presentant una rica mostra musical i un intens record històric d’un període molt breu, però molt representatiu de la història d’Europa i dels seus conflictes. Des de l’atac otomà contra Hongria el 1613, la massacre de jueus a Frankfurt el 1614 i l’inici de la Guerra dels Trenta Anys fins al Tractat d’Utrecht i la caiguda de Barcelona, es plasma una proliferació d’aquesta constant tragèdia de la civilització europea: l’ús habitual de la “cultura de guerra” com a principal mitjà per a resoldre les diferències culturals, religioses, polítiques o territorials. La presentació de la llarga i trista successió d’enfrontaments, guerres, invasions, atacs, massacres, agressions, saqueigs i lluites entre pobles i nacions al llarg de tota la història de la humanitat (en aquest cas, a Europa) ens mostra que és necessari i molt urgent desenvolupar nous mecanismes relacionals per a reconciliar les diferències en un món prolífic pel que fa a l’acció, la paraula i el pensament.

Un segle en guerra, 1614-1714

i cercar o mantenir la pau
amb la pau i no amb la guerra,
és un títol de glòria molt més gran
que matar els homes amb l’espasa.”

Agustí d’Hipona (354-430)
Epist. ad Darium, 229, 2

Amb aquest nou llibre-CD, “Guerra i Pau a l’Europa del barroc”, fem un repàs, a través de la música, del gran segle que precedí la fi de la Guerra de Successió Espanyola, el 1714, tot presentant una rica mostra musical i un intens record històric d’un període molt breu, però molt representatiu de la història d’Europa i dels seus conflictes. Des de l’atac otomà contra Hongria el 1613, la massacre de jueus a Frankfurt el 1614 i l’inici de la Guerra dels Trenta Anys fins al Tractat d’Utrecht i la caiguda de Barcelona, es plasma una proliferació d’aquesta constant tragèdia de la civilització europea: l’ús habitual de la “cultura de guerra” com a principal mitjà per a resoldre les diferències culturals, religioses, polítiques o territorials. La presentació de la llarga i trista successió d’enfrontaments, guerres, invasions, atacs, massacres, agressions, saqueigs i lluites entre pobles i nacions al llarg de tota la història de la humanitat (en aquest cas, a Europa) ens mostra que és necessari i molt urgent desenvolupar nous mecanismes relacionals per a reconciliar les diferències en un món prolífic pel que fa a l’acció, la paraula i el pensament.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Bellaterra, tardor de 2014