GRANADA
(1013-1502)

Hespèrion XXI, Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya

17,99


Referència: AVSA9915

  • LE CONCERT DES NATIONS
  • HESPÈRION XXI
  • Jordi Savall

La fundació del regne de Granada per Zawi ibn Ziri, el 1013, a l’antic emplaçament de Garnata al-Yahud, la Granada dels jueus, és el punt d’inspiració d’aquest projecte: una evocació històrica i musical de cinc segles de vida d’una de les ciutats més importants i admirades de l’Andalusia musulmana. Com a encàrrec especial del Festival de Música i Dansa de Granada, aquest programa fou imaginat i creat per a celebrar el mil·lenari de la fundació del regne de Granada. Les músiques que acompanyen el disc adjunt foren, en la seva gran majoria, interpretades i enregistrades en directe durant el concert interpretat l’1 de juliol de 2013 al Palau de Carles V de l’Alhambra.


De la fundació del regne de Granada, expansió i esplendor de l’Àndalus,
fins la seva incorporació al regne de Castella i Lleó
i la conversió forçosa dels musulmans.

La fundació del regne de Granada per Zawi ibn Ziri, el 1013, a l’antic emplaçament de Garnata al-Yahud, la Granada dels jueus, és el punt d’inspiració d’aquest projecte: una evocació històrica i musical de cinc segles de vida d’una de les ciutats més importants i admirades de l’Andalusia musulmana. Com a encàrrec especial del Festival de Música i Dansa de Granada, aquest programa fou imaginat i creat per a celebrar el mil·lenari de la fundació del regne de Granada. Les músiques que acompanyen el disc adjunt foren, en la seva gran majoria, interpretades i enregistrades en directe durant el concert interpretat l’1 de juliol de 2013 al Palau de Carles V de l’Alhambra.

Per a entendre la gran riquesa d’intercanvis, influències i tradicions presents en el moment de la fundació del regne de Granada, cal remuntar-se al començament del segle V. La presència de comunitats jueves a Andalusia i la seva relació amb els cristians començà a ser una preocupació per a la jerarquia eclesiàstica al Concili d’Elvira (Granada), celebrat els primers anys del segle IV; un segle més tard, Sever de Menorca parla amb inquietud, en una encíclica de 417, de les bones relacions que hi havia entre jueus i cristians. Uns anys abans, el 409, l’entrada a la península dels vàndals, sueus i alans havia acabat amb més de quatre segles de romanització, establint-se la litúrgia visigòtico-mossàrab a la Península Ibèrica, una influència que acabà definitivament el 812, quan l’emperador de Bizanci reconegué Carlemany com a emperador legítim d’Occident.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Bellaterra, 3 d’abril de 2016

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.