CHRISTOPH W. GLUCK
Don Juan · Sémiramis
Jordi Savall, Le Concert des Nations
17,99€
Un any abans de la seva obra mestra, Orfeo i Eurídice, Gluck ja renovava en gran mesura un altre gènere musical, el ballet, en adaptar el 1761 una obra de Molière per al públic vienès: Don Juan. L’any següent en seguiria un altre, Sémiramis. Aquestes dues obres són innovadores, ja que ofereixen per primera vegada una narració coherent on tots els recursos de l’orquestra es posen al servei de l’expressivitat. Jordi Savall i Le Concert des Nations recuperen tots els colors d’aquestes partitures i ens recorden que un quart de segle abans que Mozart, una altra personalitat destacada rondava els escenaris d’Europa amb tot el poder evocador de què és capaç la música: C. W. Gluck.
ALIA VOX
AVSA9949
CHRISTOPH W. GLUCK
(1714-1787)
Don Juan · Sémiramis
Pantomime ballet by Gasparo Angiolini (1731-1803)
Librettist Ranieri de’ Calzabigi (1714-1795)
1-32. DON JUAN OU LE FESTIN DE PIERRE 42’48
33-49. SÉMIRAMIS 22’19
LE CONCERT DES NATIONS
Manfredo Kraemer premier violon
Direction : Jordi Savall
Recording made from 28 to 31 January 2022
at the Collegiate Church of Cardona Castle (Catalonia) by Manuel Mohino
Editing and SACD mastering: Manuel Mohino ARS ALTIS
_
La dansa escènica com a experiment:
les músiques de ballet vieneses de Don Juan i Sémiramis de Gluck
La segona meitat del segle XVIII és un dels períodes de la història musical més marcats pel canvi i la innovació, per l’obertura de formes, gèneres i estils antics i per la cerca de noves possibilitats d’expressió. El musicòleg nord-americà Daniel Heartz considera aquesta fase, que s’esdevingué amb la Il·lustració europea com a rerefons cultural, encertadament com a “critical years in European Musical History” (anys cabdals dins la història musical europea). Això es pot dir sobretot del teatre musical: a diferents centres culturals d’Europa, entre ells Viena, es van produir gairebé simultàniament experiments audaços en l’òpera i en la dansa escènica. En aquest darrer cas, fou Christoph Willibald Gluck qui va explorar, juntament amb els seus col·laboradors Ranieri de’ Calzabigi i Gasparo Angiolini, noves possibilitats de la fusió de la música i el drama dins l’òpera i la dansa.
Gluck havia passat anys exitosos com a compositor d’òperes a Itàlia, abans d’incorporar-se com a mestre de capella a la companyia operística de Pietro Mingotti, per establir-se finalment a Viena el 1750. A Itàlia s’havia guanyat la fama de talent musical tan prometedor com capriciós: ja aleshores era considerat “un jove de capacitats màximes i d’esperit fogós” (Saverio Mattei, 1756), i ja aleshores, el seu llenguatge musical poc ortodox suscitava debats polèmics, com el 1752 a Nàpols, quan les progressions harmòniques audaces i les dissonàncies expressives de la famosa ària “Se mai senti spirarti sul volto” de la seva òpera La clemenza di Tito foren criticades per uns com a transgressió de les normes teòriques musicals i exaltades per altres com a innovacions estilístiques que marcaven el camí cap al futur.
+ Informació al llibret del CD
IRENE BRANDENBURG
Paris Lodron Universität Salzburg
Traducció: Gilbert Bofill i Ball
Crítiques
”
"Jordi Savall presenta un nou àlbum dedicat a la música de Christoph Willibald Gluck.
Un àlbum doble del segell Alia Vox que conté l'enregistrament de dos ballets pantomimes: "Don Joan" i "Semíramis", que interpreta Le Concert des Nations, dirigits per Jordi Savall. Aquest disc es va enregistrar del 28 al 31 de gener d'aquest 2022, a la col·legiata del castell de Cardona. "
CATALUNYA RADIO 14.09.2022
”
"Avec le Concert des Nations, le chef espagnol fait vivre l’action de ce Don Juan comme si c’était une histoire racontée en images musicales, que l’on peut suivre avec précision grâce au texte inséré dans le livret (en six langues !), donnant ainsi la possibilité au mélomane de se créer son propre théâtre intérieur. Il y a chez Savall un savant mélange d’action chorégraphique et de portée métaphysique, avec une sensualité parfois teintée d’ironie qui se traduit par des traits dynamiques, un relief nerveux et une vitalité débordante. A tel point que l’on arrive à la Danse des Furies tout étonné d’être déjà au dénouement du châtiment. L’orchestre énergique, tout en nuances et en suggestions, est mené avec un allant (les cors, les tempêtes de cordes) qui emporte l’adhésion. "
CRESCENDO MAGAZINE. Jean Lacroix. 16 septembre 2022
”
"Dans cette proposition discographique, l’engagement et l’énergie font foi, donnant vie à un spectacle de scène grâce à l’expressivité des instrumentistes et des quelques annotations dans le livret d’accompagnement, qui permettent à l’auditeur d’associer l’intrigue à la musique qu’il entend. "
ResMusica. Charlotte Saulneron. 29 septembre 2022
”
"Jordi Savall sabe exprimir el carácter en cada movimiento, como si de personajes de una ópera se tratase, cosa que nos permite captar cuando la música es agresiva, dulce, alegre, enfadada y una inmensidad de adjetivos más. "
Àngel Villagrasa Pérez. Melómano digital. 14/11/22
”
We stay in the 18th century for the latest release from Jordi Savall and the merry musicians of Le Concert des Nations. Two attractive and ingenious “ballet pantomimes” by Gluck reflect ballet music in transition, moving from the dance divertissement to music following a narrative line."
"Listening to the highly charged Semiramis is like absorbing a film soundtrack with eyes closed. Action and characterisations matter less in Don Juan, though there’s no doubting where the hero ends up, tossed into hellfire by demons. The playing throughout is exemplary, delightfully colourful and driven along with a natural bounce. Albums like this may not change the world, but they definitely make life worth living. "
Jordi Savall - Gluck (****)
THE TIMES. Geoff Brown - July 06 2022
”
"Jordi Savall en gluckiste irrésistible : Les ballets fantastiques d’Angiolini, la musique frénétique et psychologique de Gluck"
Le Clic - Classiquenews.com – juin 2022
Compartir