G.F. HAENDEL
Water Music
Music for The Royal Fireworks

Referència: AVSA9860

• • Jordi Savall
  • Le Concert des Nations

El 26 de setembre de 1714, només sis dies després d’haver desembarcat a Greenwich, el rei va escoltar un Te Deum de Händel, i aquell mateix any honrà amb la seva presència una representació de la seva òpera Rinaldo. És possible que Händel hagués caigut en desgràcia, però evidentment no podia dir-se el mateix de la seva música. L’únic passeig reial sobre l’aigua amb música de Händel del que tenim notícia va tenir lloc el 17 de juliol de 1717. Referent a això disposem de tres testimonis contemporanis. Els dos primers provenen de diaris anglesos. The political State of Great Britain de 1717 explica que “el dimecres 17 de juliol, a la nit, el rei […] va anar per aigua fins a Chelsea, i com a distracció tenia una música excel•lent organitzada pel comte Kilmanseck […] A les tres de la matinada, va tornar per aigua fins a Whitehall, i d’allí al palau de Saint James”. El Daily Courant del 19 de juliol precisa que “la música, composta per a 50 instruments de tot tipus, va sonar durant tot el trajecte de Lambeth […] a Chelsea, les més belles simfonies imaginables, escrites especialment per a l’ocasió per Händel, i que Sa Majestat les va apreciar tant que les va fer executar tres vegades durant el trajecte d’anada i tornada”. El tercer testimoniatge, el més interessant, és un informe de l’ambaixador de Prússia a Londres, Friedrich Bonet. Hi explica que el baró Kilmanseck (Johann Adolf, baró von Kilmansegg), que ja havia protegit Händel a Hannover, va organitzar les festivitats del 17 de juliol de 1717 i es va fer càrrec personalment de les despeses (només els músics li van costar ja 150 lliures). L’informe de Bonet especifica així mateix la composició de l’orquestra (trompetes, trompes, oboès, fagots, flautes travesseres, flautes dolces, violins i baix, sense cantants), i afegeix que la música era “del cèlebre Händel”, nascut a Halle i principal compositor de la cort de Sa Majestat.

La Water Music (“Música aquàtica”) va ser durant molt de temps l’obra instrumental més popular de Händel, però no disposem ni de manuscrit autògraf, ni de primera edició autèntica confirmada per l’autor. L’anècdota que es refereix a la composició d’una obra amb aquest mateix nom figura en totes les memòries.

El 1712, Händel, director de música de l’elector de Hannover, va obtenir d’aquest el permís per anar a Anglaterra, amb la condició de no quedar-s’hi massa temps. No obstant això, el 1714, quan l’elector es converteix en el rei Jordi I d’Anglaterra, Händel encara hi era. Segons John Mainwaring, autor de les Memòries sobre la vida del difunt Georg Friedrich Händel (1760), el compositor hauria evitat tot contacte amb el nou sobirà fins el 22 d’agost de 1715, dia en què, en ocasió d’una processó reial sobre el Tàmesi, hauria fet executar una composició nova, que inevitablement agradés al rei, per obtenir-ne així el perdó immediat.

+ Informació al llibret del CD

MARC VIGNAL
Traducció: Traduït – traduit.cat