FRANÇOIS COUPERIN
Pièces de violes – 1728

Referència: AVSA9893

• Jordi Savall
• Ton Koopman
• Ariane Maurette

Possiblement compostes en homenatge a Marin Marais –el gran mestre de la viola, que acabava de finar a l’edat de setanta-dos anys–, les Pièces de Violes de François Couperin, publicades el 1728, són considerades avui com una de les obres cabdals de la música de cambra barroca i un dels punts culminants del repertori de la viola de gamba, que se situa a un nivell semblant a les 3 Sonates per a viola de gamba i clavicèmbal de J.S. Bach.

Possiblement compostes en homenatge a Marin Marais –el gran mestre de la viola, que acabava de finar a l’edat de setanta-dos anys–, les Pièces de Violes de François Couperin, publicades el 1728, són considerades avui com una de les obres cabdals de la música de cambra barroca i un dels punts culminants del repertori de la viola de gamba, que se situa a un nivell semblant a les 3 Sonates per a viola de gamba i clavicèmbal de J.S. Bach. És en aquestes obres de maduresa que un sexagenari Couperin, enamorat de la viola de gamba, va saber sintetitzar com ningú altre els registres essencials d’aquest instrument en dues suites magistrals: del lirisme i del caràcter elegíac dels Préludes al virtuosisme desbordant de la misteriosa Chemise blanche, de la profunda tristesa i de l’emoció de la Pompe funèbre a l’exuberància i l’elegància vital dels moviments de dansa. Escoltant aquestes obres, s’entén tot el sentit de la seva divisa: “Reconec de bona fe que m’agrada molt més el que em toca que el que em sorprèn.” Ens fa pensar en aquesta mateixa oposició entre tocat i sorprès que hom troba als versos d’Adonis: “la gràcia més bella que la bellesa” del seu contemporani, autor de les Faules. Per a La Fontaine, la bellesa desencadena i força l’admiració, mentre la gràcia s’insinua en l’ànima per fer-la vibrar plenament. En aquestes definicions clau, aquests artistes han resumit el seu art, un art impregnat d’aparent senzillesa, però sacsejat per esclats de tristesa i d’alegria, cadascun dels quals desencadena l’altre, desembocant en un llenguatge ple de lirisme entabanador que flueix sempre com l’aigua més pura, després de ser filtrada per la sorra d’aquesta inesgotable font que és l’ànima dels grans artistes.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Bellaterra, primer dia de tardor de 2012