FRANÇOIS COUPERIN
Les Nations

Jordi Savall

Alia Vox Heritage

21,99€

2 CD

El 1668 nasqué François Couperin, fill únic de Charles Couperin, clavecinista i organista de l’antiga església parisenca de Saint-Gervais. Des del segle XIV, aquest temple comptava amb un orgue, que van arribar a ser dos al segle XVI. El del 1668 (el quart) havia sigut construït el 1601, i després de ser renovat i millorat en diverses ocasions, fou un dels millors instruments del regne. Charles, el pare de François Couperin, tenia dos germans: François i el més gran, Louis, un músic de talent, que aviat arribà a obtenir la plaça d’organista a Saint-Gervais, a més de diversos càrrecs de la capella del rei. En morir el 1661, Charles el succeí com a organista de Saint-Gervais; l’any següent es casà, i el 1668 nasqué el seu únic fill, el segon François Couperin de la família, que esdevindria el Gran.

François Couperin el Gran

Com ens explica molt bé Pierre Citron al seu formidable retrat de François Couperin, “els primers anys del nen transcorregueren a la rue du Monceau Saint-Gervais, a l’antic habitatge de servei dels organistes; tanmateix, fou a la pròpia església, situada al costat, on passaria la major part del temps. Des de sempre, duia la ressonància de l’orgue sota les voltes dins seu. El seu pare li va posar les mans al teclat abans que aprengués a parlar; el seu primer orgull fou de sentir que les solemnes harmonies que tant plaïen la gernació de fidels durant els oficis naixien de les mans paternes. Situat a la tribuna de l’orgue més amunt que el mossèn davant l’altar i que el predicador a la seva trona, invisible durant el culte, més venerable com més misteriós era, aquest pare només li podia semblar d’una essència quasi divina. En realitat, la religió i la música eren una mateixa cosa per al vailet; consagrar tota la seva vida a la música deuria ser el seu primer acte de fe. Així doncs, és lògic que el seu objectiu fos des de sempre esdevenir organista de Saint-Gervais, com el seu oncle i el seu pare.”

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Budapest / Bellaterra, juny 2018

El projecte d’interpretació dels quatre “ordres” amb les “sonades” i les suites corresponents –amb instruments d’època– va néixer a l’inici dels anys vuitanta. Fou a l’època en què ensenyava viola de gamba i música de cambra a la Schola Cantorum Basiliensis de Basilea i col·laborava amb diferents conjunts pioners en el redescobriment del patrimoni antic: l’Ensemble Ricercare de Michel Piguet a Zuric, The English Concert de Trevor Pinnock a Londres, La Petite Bande amb Gustav Leonhard així com el grapat d’amics músics amb qui duia a terme, des del 1975, els enregistraments per a EMI Electrola i Astrée: Hopkinson Smith i Ton Koopman, als quals s’afegiren Monica Huggett i Chiara Banchini, dues violinistes barroques meravelloses, i un excepcional equip d’instruments de vent: Stephen Preston (traverso), Michel Henry i Ku Ebbinge (oboè) així com Claude Wassmer (fagot). Fou gràcies a aquesta veritable “Reunió dels Gusts” que hem pogut aplegar l’equip ideal per a dur a terme el nostre projecte; hi seguiren els intensos assaigs, els concerts i finalment l’enregistrament realitzat a la Sala dels Estats de Lorena del castell de Fléville davant Nancy per al segell Astrée de Michel Bernstein, el maig de 1983. Fou la llavor de la qual naixeria sis anys més tard el conjunt Le Concert des Nations, en ocasió de la preparació dels concerts i de l’enregistrament del programa Canticum Beate Virgine de Marc-Antoine Charpentier.