FRANCISCO JAVIER – La Ruta de Oriente

Hespèrion XXI, Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya, Montserrat Figueras

32,99€

Referència: AVSA9856

Hespèrion XXI
La Capella Reial de Catalunya
Jordi Savall

“El món és un llibre,
i aquells que no viatgen
només en llegeixen una pàgina.”
Agustí d’Hipona (s. V)

Si bé és cert que l’extarordinària epopeia de Francesc Xavier ja fa molts anys que ens interessava, la idea inicial per a la realització d’aquest programa va començar a prendre forma la primavera de 1996, arran de la invitació del Festival de Saint Florent le Vieil per a dur a terme un concert amb músiques hispanes i japoneses dels temps de l’arribada de Francesc Xavier al Japó. El programa duia per títol: «1549 – RITUALS & PROFECIES: El Japó & l’Espanya en temps de Francesc Xavier». Vam interpretar-lo el dia 10 de juliol de 1996 a l’Abadia de Saint Florent amb la participació de Montserrat Figueras, els cantants solistes de La Capella Reial de Catalunya i els membres d’Hespèrion XXI. Aquest mateix programa va ser, uns mesos més tard, presentat així mateix a Totxigi, Kioto, Yamagutxi i Tòkio. Deu anys més tard, el 2006, la major part d’aquells cantants i músics espanyols i japonesos es retroben de bell nou a fi de celebrar el cinquè centenari del naixement de Francesc Xavier i ho aprofitem per a realitzar alguns concerts més i preparar l’enregistrament d’aquest llibre-CD nou i fascinant.
La celebració dels aniversaris de l’arribada al Japó de Francesc Xavier així com de la seva mort bé que han estat les primeres motivacions per començar a dissenyar aquest projecte. Tanmateix, la idea fonamental que ha inspirat la concepció i els continguts d’aquest programa ha sorgit de l’encisament i l’admiració davant la increïble epopeia i, sobretot, davant la dimensió espiritual i humana de Francesc Xavier. Heus ací el sorprenent trajecte vital d’un home que visqué intensament les seves creences i que va practicar rigorosament totes les regles fonamentals de la seva nova Companyia de Jesús: regles de pobresa, de caritat, de renúncia i de sacrifici a favor de les castes més humils i de tots els desheretats. Un vertader apòstol de la seva fe que, en menys de dotze anys, i tot i els mitjans migrats dels seu temps, va recórrer més de 100.000 kilòmetres empès només per la força de les seves creences bo i afrontant coratjosament les situacions més perilloses, i va plantar els fonaments de noves comunitats cristianes tot desafiant el poder i l’orgull dels bonzos japonesos.
Francesc Xavier, acompanyat de missioners portuguesos, desembarcà a Kagoxima l’any 1549. Tot al llarg de la ruta que menava a l’illa de Hirado, on s’havia instal•lat una comunitat d’occidentals, tenia per costum caminar pels senders tot cantant salmòdies religioses, i així fascinava la població local que, vinguda de lluny i en gran nombre, esperava veure passar al seu davant aquest alt dirigent dels Jesuïtes. Però caldrà esperar fins al 1605 per a la primera publicació del Manuale ad Sacramenta amb dinou d’aquests cants religiosos (entre els quals s’hi compta la “Gloriosa Domina”) de la mà d’un editor japonès de Nagasaki. Aquesta data marca l’inici de la difusió de la música occidental al Japó. Tot i això, aquesta difusió fou efímera car el 1613 el cristianisme va ser proscrit al Japó i, només gràcies a la pràctica mantinguda en algunes comunitats de cristians clandestins de les illes properes a Nagasaki, el Manuale ad Sacramenta serà transmès als nostres dies amb el nom de Pregària.
Amb tot, els 47 anys de la vida de Francesc-Xavier transcorren durant un moment històric crucial per a la civilització occidental i, especialment, per a la religió cristiana. Un mig segle marcat per esdeveniments trasbalsadors i decisius: la consolidació del Renaixement, la volada de l’Humanisme, el Cisme de la Reforma, i la reacció de la Contra-Reforma dins la qual cal emmarcar la fundació de la Companyia de Jesús. Un període en què també veuen la llum obres literàries i filosòfiques molt originals i profundament crítiques amb el funcionament i els responsables de les institucions polítiques i religioses dels seu temps, talment com L’Elogi de la follia d’Erasme, dedicat al seu amic Thomas More, que al seu torn va publicar Utopia, un text extraordinari sobre la concepció del món ideal, sense tampoc oblidar les 95 Tesis de Martí Luter, ni El Príncep de Maquiavel. Al mateix temps, durant el seu viatge vers l’Orient, Francesc Xavier va haver de confrontar les principals creences del món oriental: l’islam, el budisme, l’hinduisme, el confucionisme i el cristianisme nestorià. És per això que hem volgut donar almenys un testimoni de cadascuna d’aquestes creences que marquen aquest mig segle extraordinari amb una selecció i una presentació dels textos més importants realitzada per l’investigador i poeta Manuel Forcano.

Com diu Elias Canetti, “la música és la vertadera història vivent de la humanitat, i hom s’hi adhereix sense resistència car el seu llenguatge prové del sentiment i, sense ella, no posseïm sinó parcel•les mortes” (La Provincia de l’home, Die Provinz des Menschen, Aufzeichnungen 1942-1972, Carl Hanser Verlag, Munic-Viena 1973). Tots aquests textos, totes aquestes històries fascinants, mancarien de vida vertadera sense les músiques corresponents. Recordar en 160 minuts de música (car és l’espai de què es disposa en dos CDs) les etapes essencials de la vida de Francesc Xavier i, al mateix temps, apropar-nos als moments trascendentals de la nostra història moderna, són objectius que no podem atènyer si no és a través de les músiques més significatives i que, creiem o imaginem, els protagonistes d’aquests temps van poder sentir i estimar. No són pas músiques descriptives, sinó músiques de cort fetes a Navarra, a Espanya, a París, a Itàlia, músiques religioses o profanes que ens parlen dels esdeveniments històrics (Navarra, Pavia, Wittenberg), o que ens mostren l’esperit i l’ambient de la cort (Enric VIII), de la ciutat (Venècia, París, Roma, Goa), o bé dels països del moment (els tambors i el llaüt d’Àfrica, el sarod i les tables de l’Índia, les falutes, la Biwa i el cant del Japó). La gran riquesa dels Cançoners del Segle d’Or i de Portugal, contemporanis de Francesc Xavier, ens han permès de retrobar obres religioses, de Joanes Ponce, Juan del Encina, Cristobal de Morales i d’altres autors anònims, en castellà, llatí i portuguès que il•lustren i corresponen meravellosament amb el misticisme i l’espiritualitat intensa de Francesc-Xavier.
“El món és un llibre, i aquells que no viatgen només en llegeixen una pàgina”, deia Agustí d’Hipona. Francesc Xavier va ser un gran apòstol, però també un lector del Món. El seu desig era conèixer, i per acomplir-lo enfilà decidit i sense témer res la ruta de l’Orient, els camins vers el llevant: Ex Oriente Lux, la llum ve d’Orient. La seva ruta és la d’un llarg periple que havia de portar-lo fins a Àfrica, i del continent negre fins a l’Índia, i del subcontinent indi fins a l’extrem orient del misteriós Japó primer i de la Xina inaccessible després. L’energia que l’empenyia endavant, la força i la decisió que li permetien sense defallença d’avançar vers els seus objectius, eren els seus principis, la seva fe, les ganes d’aprendre i d’ensenyar. I res no el desanimava: “Si no trobo una barca –va dir en una ocasió– hi aniré nedant.” Per allà on passava, Francesc Xavier aprenia la llengua dels nadius per poder comunicar-s’hi, per riure amb ells, per cantar amb ells, per ser ells.
Els territoris d’Orient que van acollir-lo van ser, principalment, les colònies portugueses de les costes d’Àfrica oriental, de l’Índia, de Ceilan i de les illes d’Indonèsia. Allà va descobrir els abusos de la colonització, la injustícia de l’amo que explota i vexa els seus esclaus, totes les dissorts que pateixen els desheretats. I no dubtà en denunciar-les i a cercar-hi remei tot enfrontant-se, si calia, a les mateixes autoritats perquè la dignitat i els drets dels nadius fossin respectats: “Els indis tenen els mateixos sentiments que nosaltres”. Incansable i ferm en els seus propòsits, cap límit o dificultat no l’aturaven: empès pel seu desig de dur la paraula de Jesús als països més tancats de l’Orient, trescà fins al Japó i féu per franquejar furtivament les portes de la Xina, país totalment prohibit als estrangers. Aportar el consol d’una creença que prometia la salvació de l’ànima fou la meta dels seus viatges, i la seva presència i les seves paraules, en aquests indrets i entre aquestes civilitzacions llunyanes, saberen convèncer milers d’homes i de dones de tota condició. Ell gosava recordar als reis les paraules de Jesús tants cops citades per Ignasi de Loyola que ell també féu seves: “De què serveix a un home posseir el món si perd la seva ànima?” Encara allà se’l recorda i se’l venera com “el conqueridor d’ànimes”. I el feren sant.

Amb aquest llibre-CD que presenta la seva epopeia –des de la vella Europa fins al País del Sol Ixent–, els extractes de les seves lletres, els textos més representatius del seu temps, i algunes de les pàgines musicals de la seva època i de les cultures musicals (encara vives avui dia) que ell trobà en la seva ruta de l’Orient, volem retre-li el nostre homenatge més sincer. Si el món és un llibre, Francesc Xavier se’l va llegir de cap a cap.

JORDI SAVALL
Ginebra, tardor de 2007