EUSKEL ANTIQVA
Le Legs musical du Pays Basque

Referència: AVSA9910

• ENRIKE SOLINÍS

Euskal Herria és un terme que identifica el poble que té l’èuscar com a llengua pròpia. En canvi, hem preferit utilitzar “Euskel” en lloc del convencional “Euskal”, ja que el fet d’aparèixer en aquesta forma al manuscrit del segle XVI de Juan Pérez de Lazarraga ens fa pensar, en certa manera, com canvien les paraules al llarg del temps, i tot i així, el fons al qual fan referència –en aquest cas, el poble que té una llengua comuna sobre la qual es vertebra un món sociocultural particular– continua essent sempre el mateix.

Euskal Herria és un terme que identifica el poble que té l’èuscar com a llengua pròpia. En canvi, hem preferit utilitzar “Euskel” en lloc del convencional “Euskal”, ja que el fet d’aparèixer en aquesta forma al manuscrit del segle XVI de Juan Pérez de Lazarraga ens fa pensar, en certa manera, com canvien les paraules al llarg del temps, i tot i així, el fons al qual fan referència –en aquest cas, el poble que té una llengua comuna sobre la qual es vertebra un món sociocultural particular– continua essent sempre el mateix.
L’art basc, ric com cap altre en influències, ens ha llegat sobretot molta música popular. Es tracta d’un poble eminentment musical, i és aquest un dels motius pels quals la música antiga constitueix un dels vehicles més valuosos per a transmetre el llegat basc al món: un món d’etiquetes pejoratives que tan injustament ha sigut incapaç d’identificar molts pobles de gran pes cultural, allunyats del desgavell classificatori universal. Aquesta nova finestra al món de la cultura que es fa anomenar “música antiga” recull les músiques i literatures d’altres èpoques, tot deixant entreveure sovint fins a quin punt els estrats culte i popular convivien àmpliament i palesant –això sí– que la música anomenada antiga és filla natural de la música popular. L’amplitud i la varietat del cançoner basc, les expressions artístiques com la literatura, la dansa, la pintura o el bertsolarisme, a més –és clar– de la pròpia música culta, contrasten clamorosament amb la seva escassa presència en determinats cercles artístics als quals es mereixeria pertànyer.

+ Informació al llibret del CD

ENRIKE SOLINÍS i MIREN ZEBERIO