ÉSPRIT D’ARMÉNIE
Armenian Spirit

Referència: AVSA9892

• Georgi Minassyan
• Haïg Sarikouyoumdjian
• Gaguik Mouradian
• Armen Badalyan
• HESPÈRION XXI
• Jordi Savall

Armènia és una de les civilitzacions més antigues de la cristiandat oriental que ha sobreviscut miraculosament a una història convulsa i particularment tràgica. Des de la seva fundació, s’ha situat políticament i geogràficament al bell mig d’altres cultures majoritàriament orientals i de fe musulmana, i ha sofert una història molt dolorosa, marcada per guerres i massacres extremes que han causat la desaparició de més de la meitat de la seva població, l’exili de molts altres i la pèrdua d’una gran part del seu territori.

Armènia és una de les civilitzacions més antigues de la cristiandat oriental que ha sobreviscut miraculosament a una història convulsa i particularment tràgica. Des de la seva fundació, s’ha situat políticament i geogràficament al bell mig d’altres cultures majoritàriament orientals i de fe musulmana, i ha sofert una història molt dolorosa, marcada per guerres i massacres extremes que han causat la desaparició de més de la meitat de la seva població, l’exili de molts altres i la pèrdua d’una gran part del seu territori. Tot i això, ha sabut conservar l’essència de les seves característiques nacionals al llarg dels segles, començant per la creació del seu propi alfabet –de la mà del monjo Mesrob Machtots l’any 405–, i com també ho demostra el seu ric patrimoni arquitectònic, avui estès ça i lla fins i tot fora del seu territori actual. Per bé que aquest patrimoni tangible sigui un dels testimonis més colpidors d’aquesta singularitat, Armènia també ha sabut conservar un ric patrimoni intangible en el camp de la música: hom disposa d’un repertori molt ric i variat, però malauradament, amb l’excepció del duduk, encara prou desconegut.

De totes les cultures desenvolupades, la música –representada per certs instruments i per les maneres de cantar i de tocar que la poden definir–, esdevé el reflex espiritual més fidel de l’ànima i la Història dels pobles. De tots els instruments utilitzats en les seves antigues tradicions musicals, Armènia ha atorgat una preferència particular a un instrument únic, el duduk, fins al punt que hom pot afirmar que aquest instrument l’ha definida d’una manera gairebé absoluta. Només escoltar els primers sons d’aquests instruments –habitualment es toquen en duo– la qualitat –gairebé vocal– i la dolçor de les seves vibracions ens transporten a un univers i a una poètica fora de la norma, i ens arrosseguen vers una dimensió íntima i profunda. La música esdevé aleshores un veritable bàlsam, a la vegada sensual i espiritual, capaç de tocar directament la nostra ànima i, quan l’acarona, de guarir-la de totes les ferides i les penes.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Versalles, 5 de juliol 2012