ERASMUS
Éloge de la Folie

AVSA9895

• Jordi Savall
• La Capella Reial de Catalunya
• Hspèrion XXI

Erasme sempre estava disposat a prendre la ploma per denunciar les injustícies, les guerres, el fanatisme i fins i tot la decadència moral de la seva pròpia església. El domini d’Erasme, l’autoritat del qual s’estengué, al principi del segle XVI, per tots els països d’Europa, triomfà sense recórrer a la violència, fent-se servir només del poder de la seva força espiritual. Com ens diu Stefan Zweig: “Durant una meravellosa hora, Europa és unida per un somni de civilització comuna, que, gràcies a una unitat lingüística [pel llatí], religiosa i cultural, havia de posar fi a l’antiga i funesta discòrdia. El record d’aquest inoblidable intent restarà eternament lligat a la personalitat i al nom d’Erasme, car les seves idees, els seus desigs i els seus somnis van dominar Europa durant un moment de la història, i per desgràcia seva i nostra, aquesta voluntat d’intencions pures no ha passat d’un breu entreacte enmig de la tragèdia sagnant de la humanitat.”

Gràcies especialment als bons retrats realitzats per Holbein, Dürer i Quentin Metsys i a una obra seva de joventut, Elogi de la follia, el record d’Erasme de Rotterdam s’ha mantingut present en la memòria cultural. La seva immensa obra i la seva vida, abans només conegudes per un grup reduït d’especialistes, no van començar a ser estudiades i difoses més àmpliament fins a la primeria del segle XX. Gràcies a diversos assaigs, especialment Triumph und Tragik des Erasmus von Rotterdam de Stefan Zweig (“Triomf i tragèdia d’Erasme de Rotterdam”, publicat a Àustria el 1934, a França el 1935, a Itàlia el 1935, etc.), hom començà a descobrir la veritable dimensió d’aquest gran viatger apassionat per la recerca del diàleg i de la pau. A la seva Querela pacis, proclama: “tot el món sencer és la nostra pàtria de tots”, precisament en una època en què Europa era sotmesa a sang i foc. L’odi que enfrontava anglesos, alemanys, espanyols, italians i francesos li semblava del tot absurd.

Erasme sempre estava disposat a prendre la ploma per denunciar les injustícies, les guerres, el fanatisme i fins i tot la decadència moral de la seva pròpia església. El domini d’Erasme, l’autoritat del qual s’estengué, al principi del segle XVI, per tots els països d’Europa, triomfà sense recórrer a la violència, fent-se servir només del poder de la seva força espiritual. Com ens diu Stefan Zweig: “Durant una meravellosa hora, Europa és unida per un somni de civilització comuna, que, gràcies a una unitat lingüística [pel llatí], religiosa i cultural, havia de posar fi a l’antiga i funesta discòrdia. El record d’aquest inoblidable intent restarà eternament lligat a la personalitat i al nom d’Erasme, car les seves idees, els seus desigs i els seus somnis van dominar Europa durant un moment de la història, i per desgràcia seva i nostra, aquesta voluntat d’intencions pures no ha passat d’un breu entreacte enmig de la tragèdia sagnant de la humanitat.”

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Bellaterra, tardor de 2012