DON QUIJOTE DE LA MANCHA
Romances y Músicas

Ref: AVSA9843

• Hespèrion XXI
• La Capella Reial de Catalunya
• Jordi Savall

Tot i la immensa quantitat d’elogis i homenatges que s’han publicat en ocasió del quart centenari del Quixot, pocs n’hi ha que tractin en profunditat la dimensió musical de Miguel de Cervantes, i encara menys que recordin que la seva grandesa literària li va servir de tan poc com al seu heroi la seva grandesa d’ànim. Tal com encara succeeix avui amb els nostres músics del passat, la memòria dels quals continua sepultada en ple segle XXI per les capes successives del romanticisme i el modernisme, Miguel de Cervantes no va ser només un gran incomprès a l’Espanya del seu temps, sinó que va ser força maltractat i humiliat pels seus contemporanis. Enmig de tanta celebració, convé recordar-lo i al mateix temps ressaltar la dimensió musical del seu geni.

Solament un escriptor amb una excel·lent formació i experiència musical, i a més posseïdor d’amplis coneixements sobre la pràctica i la funció mateixa de la música, el repertori antic i contemporani dels romanços, les cançons i les danses, i també sobre els instruments musicals usats en el seu temps, podria ser capaç d’integrar en els seus relats tanta i tan precisa informació sobre el fet musical quotidià. Per a Cervantes la música és sempre la forma més pura d’expressió dels sentiments personals. Els múltiples sons, tant musicals com ambientals, descrits sempre amb gran profusió de detalls, omplen i animen la vida mateixa en els moments més emocionants. La música pot ser portadora de pau i alegria, de malenconia i tristesa, i ser capaç també d’encantar i embruixar, sempre gràcies a la bellesa i l’expressió intrínseca d’un cantar eminentment íntim i personal. Associada als romanços, ens transporta a un món meravellós en el qual la nostra memòria històrica i mitològica ancestral serveix d’inspiració o pretext per entendre o suportar, i finalment sublimar i superar les misèries i desventures quotidianes. Per això, la música és sempre un element tan essencial en el relat cervantí, ja que gràcies a ella podem accedir a aquesta dimensió màgica que va molt més allà del que les paraules poden expressar o suggerir.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Bellaterra, estiu de 2005