FRANÇOIS COUPERIN
Les Apothéoses

Amb massa facilitat, hom veu en Couperin el músic tendre i graciós, una facècia melancòlica, la gamma de tons dolços de qui és la mateixa de la que se serveix el pinzell de Watteau. Però hi ha un altre Couperin, que manega l’humor amb ploma àgil. I encara un tercer, que fou un músic compromès en tots els combats estètics del seu temps, situat a l’avantguarda. Grans combats, com el que reuní els amants d’Itàlia i que el feu escriure, a vint-i-dos o vint-i-quatre anys, les primeres sonates que aparegueren a França. O escaramusses, com la que enfrontà els mestres jurats de la confraria de ministrers als músics del rei. En tots els casos, prengué partit amb passió i activitat; però també traduí les seves posicions en música, amb competència i amb aquest humor lleuger que el caracteritza.

ALIA VOX AVSA9944
Heritage
CD : 47,02

FRANÇOIS COUPERIN
Les Apothéoses

CD

LE PARNASSE OU L’APOTHÉOSE DE CORELLI
Grande Sonade, en Trio

• 1.Corelli au piéd du Parnasse
• 2.Corelli, charmé de la bonne réception
• 3.Corelli buvant à la Source D’Hypocrêne
• 4.Enthouziasme de Corelli
• 5.Corelli, aprés son Enthouziasme
• 6.Les Muses reveillent Corelli
• 5.Remerciment de Corelli (gayement)

CONCERT INSTRUMENTAL SOUS LE TITRE D’APOTHEOSE
Composé à la mémoire immortelle
de l’incomparable Monsieur de Lully

• 1.Lully aux Champs Elysés
• 2.Air pour les mêmes (gracieusement)
• 3.Vol de Mercure aux Champs Elysés
• 4.Descente d’Apollon
• 5.Rumeur souteraine
• 6.Plaintes des mêmes
• 7.Enlévement de Lulli au Parnasse
• 8.Acueil entre doux et agard
• 9.Remerciment de Lulli à Apollon
• 10.Apollon persuade Lulli et Corelli
• 11.Air léger pour deux violons
• 12.Corelli, aprés son Enthouziasme
• 13.Second air. Corelli
• 14.La Paix du Parnasse (gayement)

 Monica Huggett, Chiara Banchini violons
Ton Koopman clavecin
Hopkinson Smith théorbe · Bernard Hervé récitant
Jordi Savall basse de viole et direction

Enregistrement réalisé par Radio France du 19 au 22 mars 1985 en l’église luthérienne Saint-Jean à Paris. Prise de son : Agnès Boissonnode – Montage : Patent Bernard
Direction artistique : Michel Bernard
Mastering SACD : Manuel Mohino.

François Couperin
Les Apothéoses

Amb massa facilitat, hom veu en Couperin el músic tendre i graciós, una facècia melancòlica, la gamma de tons dolços de qui és la mateixa de la que se serveix el pinzell de Watteau. Però hi ha un altre Couperin, que manega l’humor amb ploma àgil. I encara un tercer, que fou un músic compromès en tots els combats estètics del seu temps, situat a l’avantguarda. Grans combats, com el que reuní els amants d’Itàlia i que el feu escriure, a vint-i-dos o vint-i-quatre anys, les primeres sonates que aparegueren a França. O escaramusses, com la que enfrontà els mestres jurats de la confraria de ministrers als músics del rei. En tots els casos, prengué partit amb passió i activitat; però també traduí les seves posicions en música, amb competència i amb aquest humor lleuger que el caracteritza.

La disputa de les muses –la musa italiana i la musa francesa– havia agitat tot el segle XVII. La seva història constitueix un ampli camp de maniobres, on es van desplegar les tropes d’italians comandades per Rossi i Cavalli sota la bandera de Mazarin, rebutjades pels afeccionats dels ballets de cort, amb replegaments tàctics dels compositors d’àries de cort i contramarxes dels virtuosos, fins a la victòria final del trànsfuga Lulli, traïdor dels seus, que faria seva la bandera francesa després de canviar l’empremta italiana del seu cognom, fent-lo acabar en “y”. Aquest combat estètic no s’ha de prendre a la lleugera: fou quelcom seriós, i prou que el propi destí de l’art francès hi estigué sovint en joc. En néixer Couperin, una treva forçada havia aconseguit la retirada definitiva dels invasors transalpins. Lully tenia els seus incondicionals, els seus fanàtics. Però en secret, Itàlia va armar els seus, i els primers anys del segle XVIII no van transcórrer sense que els oriünds d’aquelles terres i els amants de les seves belleses tornessin de nou a la càrrega.

+ Informació al llibret del CD

PHILIPPE BEAUSSANT
Traducció: Gilbert Bofill i Ball