CLAUDIO MONTEVERDI
Arie e Lamenti

Referència: AVSA9884

• Montserrat Figueras
• La Capella Reial de Catalunya
• Jordi Savall

Dels vuit llibres de madrigals publicats per Monteverdi entre el 1587 i el 1638, l’últim recull ocupa un lloc molt especial. Imprès en un moment en què l’art vocal del madrigal –generalment a cinc veus–, que durant almenys un segle havia predominat indiscutiblement no sols a Itàlia, sinó també al nord dels Alps, feia temps que havia cedit la seva posició hegemònica en benefici de gèneres més lleugers com la cantata o el duet, aquest llibre de madrigals sembla una mena d’epode al passat; amb la seva nova concepció del fraseig, completament basada en reflexions filosòfiques, aplana el camí cap a un llenguatge musical centrat en l’emoció que estaria cridat a marcar tota una època.

MADRIGALI GUERRIERI ET AMOROSI

Dels vuit llibres de madrigals publicats per Monteverdi entre el 1587 i el 1638, l’últim recull ocupa un lloc molt especial. Imprès en un moment en què l’art vocal del madrigal –generalment a cinc veus–, que durant almenys un segle havia predominat indiscutiblement no sols a Itàlia, sinó també al nord dels Alps, feia temps que havia cedit la seva posició hegemònica en benefici de gèneres més lleugers com la cantata o el duet, aquest llibre de madrigals sembla una mena d’epode al passat; amb la seva nova concepció del fraseig, completament basada en reflexions filosòfiques, aplana el camí cap a un llenguatge musical centrat en l’emoció que estaria cridat a marcar tota una època. Per última vegada, ret homenatge a la magnífica tradició literària italiana, al mateix temps que les sumptuoses i imponents composicions reflecteixen el gust musical de la cort imperial vienesa. Aquest vuitè llibre és dedicat a l’Emperador, tot i que, donada la seva turbulenta gestació, encara no sabem exactament de quin emperador es tracta. En principi, Monteverdi pretenia dedicar el seu recull de madrigals a l’emperador Ferran II, comandant en cap de la Lliga Catòlica durant la Guerra dels Trenta Anys. Quan aquest monarca morí el 1637, mentre l’obra encara era a l’impremta, el succeí el seu fill Ferran III. En conseqüència, Monteverdi modificà la seva dedicatòria, posant, com explica al pròleg, “als peus del fill un present inicialment previst per al pare”. Així doncs, Ferran II o III és el destinatari de moltes composicions, en què es fan paleses les principals concepcions tant musicals com filosòfiques del compositor.

Monteverdi titula el seu Vuitè Llibre de Madrigals Madrigali Guerrieri et Amorosi, i a més de la seva dedicatòria, hi deixa un pròleg on exposa les seves concepcions artístiques. En aquest sentit, l’ira, la moderació i la humilitat serien les principals emocions de l’ànima humana que el compositor ha d’expressar en un estil violent, contingut o suau, segons el cas. D’una banda, ja existien molts recursos expressius destinats a imitar la moderació i la humilitat; en canvi, després d’estudiar amb deteniment la filosofia de l’antiguitat i la mètrica clàssica, Monteverdi inventà un llenguatge musical propi, el “genere concitato”, que expressa ira mitjançant el ràpid martelleig d’una mateixa nota. Monteverdi regulava el ritme i els trèmolos del so repetit seguint les danses pírriques dels guerrers en armes de l’antiga Grècia i considerava aquest contingut idèntic al “genere da guerra”, aleshores molt estès per a il·lustrar temes guerrers.

+ Informació al llibret del CD

SILKE LEOPOLD
Traducció: Gilbert Bofill i Ball