CHRISTOPHORUS COLUMBUS
Paraísos Perdidos

Ref: AVSA9850

• Hespèrion XXI
• a Capella Reial De Catalunya
• Jordi Savall

“Este mundo bueno fue si bien usáramos de él como debemos.”

Jorge Manrique (1440-1479)

El nostre passat no és només nostre. L’espai geogràfic que la nostra cultura ha ocupat al llarg dels segles ha inclòs al seu dedins gent diversa amb d’altres formes culturals i religioses com, en els temps de l’antiga Hespèria, la musulmana i la jueva. Però durant l’Edat Mitjana –que va ser, com l’actual, una època d’odis religiosos i d’incomprensió– el paradís de l’Hespèria de les “Tres Cultures” es va anar degradant, i tot i la intolerància i les crueltats, àrabs i jueus habitaven entre nosaltres, vivien com nosaltres, eren nosaltres. A finals del segle XV, després de la conquesta de Granada, foren expulsats o convertits per decret, i la seva marxa significà la fi d’una època, la pèrdua d’un paradís possible: els textos ho denuncien, les músiques ho ploren, la memòria ho il·lumina i la nostra consciència ho dignifica.

Paral·lelament a aquestes convulsions, emergeix una figura excepcional: Cristòfor Colom, l’almirall que el 1492 descobreix el Nou Món. Un nou paradís serà transformat: l’arribada dels colonitzadors comportarà, per una banda la destrucció i la pèrdua de moltes cultures indígenes, i per l’altra, la cristal·lització d’un mestissatge social i cultural molt fructífer tant en el Vell com en el Nou Món.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Bellaterra, estiu de 2006